De potencialitats llibertaries.

Avui el meu estimat Marc, m'ha facilitat l'article/entrevista que Xavier Antich fa a René Schérer sota el títol "Otra Pedagogia es possible" on com a resposta a la creixent demanda de "mà dura" al sistema educatiu per tal de tractar a la malaltía de l'escola actual, el pensador i pedagog francés defensa, en definitiva, el renaixement de potencialitats humanes que de forma transversal han treballat els moviments de renovació pedagògica.


Estimats Dewey, Decroly, Neil, Montessori, Freinet, Freire, Ettore Gelpi, Ferrière, Pau Vila, Illich, Ferrer i Guàrdia, Marta Mata, als somniatruites d'en Pere Vergès, Ainaud, i n'Artur Martorell, i a tots aquells/es que formen part de la meva íntima i particular constel·lació de llums, la meva peculiar "lliga de les estrelles". Us demanem perdó.

A tots aquells/es que en exercici de la més noble tasca han cercat nous horitzons de llibertat i esperança de construïr una societat millor, ja no per ells/es sinó per tal que els infants i quitxalla que ens pateixen tinguin un futur millor que el nostre, tot potenciant l'èssencia mateixa de l'èsser humà. Us demanem perdó.

A aquells/es que a més, ho han fet des de una particular visió de la identitat i de la justícia social, us demanem perdó. Si, sou vosaltres, qui heu estimat la cultura i la llengua, sense sectarismes però amb la substància d'allò que és propi i que construeix la identitat individual per a la construcció de la col·lectiva. Us demanem perdó per have pervetit, venent a preus de saldo, els vostres somnis. Per desnaturalitzar la vostra tasca i menysprear la vostra herència. Per no haver estat capaços de mirar més enllà de l'horitzó, no arribant tant sols a discernir-ne clarament el llegat.

L'escola avui no és més que un record llunyà de la vostra herència, una escola assèptica reflex d'una societat massa liofilitzada. Sense esma, es segueix transmitint coneixements amb valors políticament establerts i obsolets, sent l'escola un producte tant mediocre com els personatges de detecten la democràcia despòtica que alimentem amb el producte dels nostres impostos.

L'escola, avui en dia, no tè capacitat operativa real per contrarestar els valors establerts a través del màrqueting del capital. Ja no confiem en el més important, en la capacitat dels ciutadants per canviar el curs dels temps. Potser els mediocrisme i la gris conciència col·lectiva a arrelat a l'esperit dels nostres docents, cansants a voltes de nedar contracorrent, que veuen com la cultura i la utopia ja no son valors a l'alça. Vosaltres, tots i totes, en un context advers veu confiar en la capacitat dels vostres alumnes per tal de construïr una societat millor. Si és cert, ara gaudim de més comoditats en un món més violent i desigual. Ningú creu ja en els valors que encara es propugnen com si es tractéssin d'una ressolució de la ONU que ningú es creu. La realitat ens esclata a la cara. Seguim alimentant la desigualtat, alimentada per la por de perdre comoditats quotidianes i valors efímers. L'homogeneització cultural ens converteix en anuncis ambulant, sentim necesitats que no tenim, i som víctimes i butxins del sistema que ens esclavitza.

Encara hi ha gent que lluita, ailladament, i s'entossudeix a plantar llavors al desert. Planta-llufes que com vosaltres, segueix treballant enmig l'hostil ambient que els envolta, fent-se els bojos i regant una terra que sembla herma.

Només espero la revolta de l'esperit. Seguirem treballant per potenciar la vostra herència. Sense més límits que la nostra capacitat i imaginació. Estimats companys/es: a les trinxeres.

COMENCEM UN NOU CURS!

Ep nois/es!

En primer lloc, disculparme a tots/es aquells/es que insistiu obstinadament, teniu raó, fa molt temps que no actualitzo el Blog... i sóc conscient que em quedaran massa coses al pap, ja m'hi poso.

Comença un curs nou: i per mi, és un nou any. Deu ser cosa de l'ofici, però el meu ritme natural és sens dubte l'escolar. Setembre, Octubre, Novembre.... i al Juliol, cap d'any. És el que té. Desprès de la merescuda pausa estival retornem carregats de feina i il·lusió, nous projectes i somnis es comparteixen entre els comanys/es-amics/gues. És inevitable, s'empalten les pupil·les de la vostra il·lusió i empemta. Projectes que ara són a l'olla, bullint, i esperant a estar al punt per ser degustats. Una abraçada a tots/es, sabeu que no he desaparegut, simplement estava "conspirant".

Als de l'AFA Gran Sol de Badalona (GRÀCIES majúscules per tot: la paciència, la sabiesa, el material, les ganes, com agraïr tot el que m'heu donat? A sí, portaré pastetes!) (Jesus... es pot saber que fas aquí noi?), a les tres flors del CFPA Salvador Dalí, a les perles dels CFPA dels CP's (vosaltres sabeu qui sou), a l'Àngel, al excel·lèntissim Cap d'Estudis del IES "Pompeu Fabra" (conspirarem junts, oi?), a l'eterna Mar (Felicitats, estimada, que el bon vent porti a port el grup d'investigació de Cinema!!!!!!!), als companys/es de Saó, a les escoles d'estiu, al sol i la lluna, al meu estimat Manu (Chef... et trobem a faltar!), i al meu Fratelli-germà, bèstia de la cosa pedagògica... COMENCEM EL CURS!!!

Aquests són dies de feina intensa: programacions, seqüenciacions, preparar materials i espais... es tán divertit! m'encanta. Els qui em coneixen ho saben és época de crear i somniar. Treballar i treballar,...

A tots/es als que he enredat amb cabòries i propostes, hi estic treballant. Aquest any si!!!!! espero compartir les hores amb vosaltres.

Primer de tot, informar-vos que el primer mestre d'informàtica sense ordinadors començarà amb Instrumentals. Perfecte, sempre m'ha apasionat l'alfabetització. Ara mateix hi estic treballant: MATERIALS, PROGRAMACIONS,... només espero que arribi aviat l'hora de començar. Que més...

A sí!!! Ara ja és oficial (el tro blau, ara és el raig vermell) si amics/gues, no es retira el gran Peugeot del meu sogre que tant bon servei fa... simplement li donem un descans i la tasca feixuga la farà un Auris vermell... Sortiu corrent... encara sou a temps! Estimat germà... nous dies s'acosten!! En canvi hem decidit quedar-nos a la bat-cova de Badalona. Ja sabeu... continúem sopars i arrossos a la terrassa (sobretot si són tan bons com els que venen a fer-nos!!!!) I ens llancem de cap a un nou any-curs.

Jordi, Núria, Roger i Llum!! Es hem de veure ja!!!!!! Tenim una tonterieta d'aquestes que es compren quan un viatja... i que coi! tenim moltes ganes de veure-vos-us-li.




Mare i pare, vindrem el 6 a dinar!! I estrenem cotxe!! Així m'expliques com va el curs de les belges. Papa: TREBALLA!!!! i deixa de posar el cul a la butaca. Ara haurem d'anar a batejar el raig vermell. I de pas, un dinaret i una passejadeta. Passaré aquesta setmana per casa i en parlem.

Estimat Paski: anem a pescar quan vulguis, ja he adreçat la càmera. Funciona de maravella, de moment començarem amb el Blanc i Negre a 100 ISO, però haig d'anar a buscar una bombeta pel flaix, que està fosa. Pel demés és una Gran Màquina. Funciona molt bé, i sona com un Ferrari. Té un so ES.PEC.TA.CU.LAR. desprès de quatre ajustaments, va fina-fina. Estic desitjant anar a fer fotos junts.

Estimada bici, prepara't: haig de rebaixar panxeta.

Bé, com deia, COMENÇEM d'una vegada.

Que collons

A voltes s'em fa difícil discernir el somni de realitats menys agraïdes, la felicitats de tots i totes és alhora la meva. Entre núvols i somnis navego entre l'ideal i els fonaments de fet, el meu cor vola fronteres enllà somniant ítaques que esclaten als meus nas. No hi ha més món que el què tenim, i nosaltres pobres mirem de sobreviue cadascú construïnt-se murs imaginaris. Consolem les ànimes que ens pertanyen amb valors i fites efimères. D'acord, d'acord, concretaré:

L'instint ens traicïona fins i tot en l'estació vacacional per excel·lència. Em refereixo a que a pesar d'atipar-me de platges i sol, de dinars i sopars prop del mar ben acompanyat, de les copetes a la fresca estival de la terrassa, dels preparatius i gaudis de les escapadetes variades - Aquest any hem optat per un format nou de viatge que ha inclòs: olot-girona en BTT, costa brava de visita cultural, una setmaneta a la Deustche-illa de Mallorca i properament Sardenya i Toulosse (amic Mathias, sempre ens acabes liant) -Hem tingut l'oportunitat de veure els amics/gues, familia, saborejar el temps lentament i cel·lebrar l'arribada del nouvingut Roger (benvingut al món, petit!!!). No podem endorfinar el nostre instint més pervers: l'educatiu.

Hem tingut l'oportunitat de veure al nostre entorn (no hem refeixo al personal, sinó a l'ocasional) de veure patrons social i comportaments tipus que ens resulten, francament, preocupants. Que carai els passa a alguns/es pares i mares??? Em referixo a actituds preocupants: que els fills/es són la vostra responsabilitat i, en gran part, producte del que sou vosaltres mateixos/es. Les vacances no són motiu de deixar que les ànimes dels vostres infants creixin de forma salvatge.

Bé de ben cert, que no ho teniu fàcil, diguem-ne que l'èquip base (és a dir, el vostres propis principis i actituds davant el món) tenen prou feina amb seguir existint i que la nostra societat és mancada de valors que no siguin els que les marques i productes fabriquen (jo mateix sóc un fan d'algúna marca informàtica, però diguem-ne que n'és el continent no el contingut en si ni el fet de posseïr) el fet és que malgrat tot, els nostres fills i filles són ben bé alló que hem creat: manipuladors/es, egoïstes, mancats d'infància en essència.

I a només uns quants només milers de quilòmetres el món s'esfrondra a causa dels mateixos valors que manipulen als vostres fills. Pareu i reflexioneu: no podeu continuar vivint en la bonbolla del vostre Ipod, del maleït monovolum. Hi ha un món, milions que reclamen el seu lloc. I necessiten dels mateixos recursos que malgasteu. El consumisme n'es només el síntoma. Darrere dels vostres valors buits hi ha quelcom més pervers: no som únics ni tan especial. Mentre deixem que el nostre rumb sigui en mans de dèspotes i mediocres sense crèdit, la bellesa del que som mort a cada instant per insolació i manca d'aigua.

És per això, que avisem: un dia no gaire llunyà potser aquests dos que somniem itaques aniràn allà on la vida si que té el valor de la pròpia existència i el temps és un recurs preciós que cal gaudir i preservar. La lluita de l'home i la dona per sobreviure, i de fer-ho des de una nova perspectiva, i allunyar-nos d'una societat que rebutja la mateixa essència de l`home i que lentament destrueix la humanitat que us queda endins. Cal només una espurna que ens brindi l'oportunitat: ja ho sé, però és una crida ferotge que surt de les mateixes entranyes. Cal només ser una mica més valent. Mentrestant, seguirem fent allò que ens agrada: fer somniar als vostres fills/es que el món és a les seves mans i d'ells/es en depèn la seva forma, i recuperant a les persones que la justícia (tant injusta) llença al forat negre de l'aïllament perquè no sap donar una altra resposta.

A voltes hem preocupa tenir la sensació que en són uns pocs la reserva d'humanitat que ens queda.

Petita caboria

Els colors de la illa il·luminen els petits ulls àvids de nous horitzons, tossuda com ets els trobaràs, petita cabòria. Il·lumines els nostres somriures a cada mot nou, experimentant les sensacions que descobreixes a cada pas. Encara no entens del que et parlo, però tant se val, el teu món és ara de barcos, aigua, tutus, lleons, peixitos, pupes, tigres i bambis. I així ha de ser.

Petita caboria que ens fas anar de corcoll, has pres els cors nostres amb el teu riure escandalós. Has convertit l'estada a l'illa en un descobriment constant, sempre observadora, demostres gran intelligencia i comencen a despuntar els trets personals que et distingeixen dels demés. Atenta i amable, sempre reparteixes a parts iguals allò que tens a l'abast entre els teus. La teva generositat sembla no tenir límits, quan altres requereixen dels teus béns sempre els ofereixes amb un dolç somriure. Gaudeixes sense mesura de la presència dels teus i et veus feliç reunint-nos amb qualsevol excusa: un dia a la platja, un dinar improvitsat, un diumenge a la piscina dels avis,... i ens fas feliços a tots/es quan reuneixes amics i familia al teu voltant. no ets extranya a ningú, ni esquerpa, reparteixes el teu somriure per tot. Tossuda, ja t'ho havia dit oi?, i obstinada et fixes objectius que no abandones, aprens a aprofitar els recursos disponibles del teu entorn per aconseguir allò que vols.

Realment has convertit l'estada a l'illa blanca en una experiència inolvidable, no ha passat ni un dia i ja trobem a faltar.

El ti i la tieta.

Atencio.

El mèrit és el mèrit... Mireu-vos el blog de la mar: sincerament, bonnissím churri!!!!!

La Real Familia

Cabòries!!!! Tinc por, nogenysmenys. És per aquest motiu que expressaré lliurement la perspectiva pròpia del segrest policial de la revista "El Jueves".

Segurament els membres de la familia del monarca tenen un Quoeficient de Intel·ligència privilegiat i tenim gran sort de poder mantenir-los. Segurament treballen molt i dur per guanyar-se el seu estatus social i el sou que els proporciona la despreciable massa del poble mesetari. Estic gairebé segur que haig d'estar eternament agraït als seus membres per procrear lliurement espandint la seva genètica en benefici de tots/es nosaltres. Gairebé podria assegurar que ens hauriem de sentir afortunats per gaudir d'una monarquia que vetlla per la estabilitat i el progrès de la àrida terra castellana.

Segurament Espanya és un país plenament desenvolupat amb uns nivells culturals i econòmics només comparables als païssos més desenvolupats i socialdemòcrates. Molt probablement els jutges, polítics, editors de diaris i premsa, molts càrrecs policials i de l'exèrcit que mantenim desprecïen frontalment el passat sinistre i gris de la pell de brau. Estic pràcticament segur que la sexualitat de certs personatges públics és perfectament "higiènica" i honorable (evidentment heterosexual i catòlica). Deu ser veritat que els sectors polítics en un país democràtic vetllen per la llibertat, la justícia i la democràcia, com a fites últimes dels interessos del poble.

Problablement si en aquest país, gobernat per un partit d'esquerres, succeís un atentat al benestar cultural i educatiu, econòmic i social del poble. els militants i càrrecs no dubtarien ni un segon en sortir en defensa dels públics drets que la tant estimada constitució regala a la massa hispànica. Molt problament, el sector més conservador no té cap mena de vinculació amb moviments socials antidemocràtics com el cas d'organitzacions feixistes que organitzen esbatussades "populars".

Molt segurament m'equivocaria si pensés que els meus drets essencials són sistemàticament violats per les pròpies institucions que patrocinem amb els nostres impostos. Cauria potser en un greu error si em cregués per un moment que el marc legal que ens protegeix i els drets que se'ns garatitzen són assolits amb plena normalitat per la maquinària estatal que ens protegeix i ens il·lumina. Que tots/es les ciutadanes que tenen l'afortunada vinentesa de conviure al nord del Magreb, entre Àfrica i Europa, antiga potencia mundial mirall i exemple dels païssos més econòmicament desenvolupats, socialment justos i culturalment lliures, comparteixen la joïa i participen de la democràcia cada cop més activament, és una realitat que la qual ningú hauria de dubtar mai.

Gràcies a tots/es els/les que fan possible oque em senti ufanós de pertanyer, gairebé voluntàriament, d'aquest país on sobren il·lusions i projectes, alegria i cultura.

Anagrama.

Potser és veritat que neguem possibilitats que la realitat no ens brinda. Fet i fet, no és allò que desitgem sinó el que fem l'única resposta. L'estiu arriba deixant enrere fites assolides i cims en l'horitzó, l'opció estimada no fou meva. Cadascú ha trobat el camí i el lloc on s'endinsen arrels que ens fan créixer.

Creixem, però els desitgos a voltes són contraproduents. Com estels, hi han desitgos i fites que més val que romanguin on són, per tal que no perdin la lluentor que la llum otorga. Hi ha desitgos que com estels, quan són prop nostre perden la lluentor per discernir amb la proximitat que la pedra erma és estèril i contraproduent. És per això que l'afany de la lluentor és millor que resti en la distància i romangui lluent als nostres ulls.

El No-res no existeix, l'univers és ple, com els nostres pensaments.

Post-Scriptum: No hi ha més lloc que el tracem, no hi ha més lloc que el què volem. L'única batalla la vam perdre en el primer comiat. (C. Freixas).

tic, tac....

Properament novetats al blog...

Arcadies i final de curs

Construïnt l'Arcàdia, contrada mitològica primogènita bressol d'homes i dones on conviuen passats, presents i futurs; on es troben Nietzche i Sòcrates a la manera de L'escola d'Atenes (fresc vatíca que condensa l'essència del coneixement humà fins el Renaixement Humanitza't), m'he retrobat a mi mateix enmig de l'atzabada de l'atzar i l'embat de la vida.

El jove, l'irreverent, somniatruites, agitador i maldrestre, sempre cercant nous camins vers la meva pètita pàtria imaginària, com deia en Sílvio Rodriguez: He de partir-me en dos. El cul inquiet que buida les entranyes en les ratlles cibernètiques que cerquen l'olor de la rosada a la pantalla plana, és a punt d'encetar un vell viatge, cap a nous indrets. I això que l'advertència ja ho deia ben clar: "No obrir la capsa sota cap concepte". L'home es transgressor per natura i per aquest motiu, una extranya motivació empenyà els dits meus vers el pany verge encara. Apropant-hi el nas, el meu caos i la dinamita innata esclatà en llamps i trons que ara, un cop tancada la caixa, s'han convertit finalment en llum. Llegiu-hi el què volgueu. Més gran, una mica més savi.

Un cop airejada la terra i ara que el curs és a punt d'acabar, nous companys que m'han acompanyat: l'Esther (excel·lència de gran instint i major inteligència, ànims noia!), l'Àngels (que no et cremi mai l'estel rogent de la lluita!!! Gran Sol Escola JA!!!), Fernando (simpatía, amabilitat i saber fer a parts iguals), na Laura (sofrida doncella plena de joventut!), i l'inefable "gaudidor de camins" ara convalescent: en Pep (company i guia de fugaços viatges al món Platònic i Etèri, a vegades semblem un parell de Hòbitts!!!), Juanma (colpidor devorador de crussanets i crema i xocolata, quins berenars que ens hem fotut, company. No perdis les bones costums!!!), Jose Luís (devodador de Bífidus), L'Anna i en Xavi (cràcks, que sou uns Cràcks, les opos són vostres nois!!!) i com Melcior (o més ben dit: L'Astarot) pou de sabiduria amb humil mirada i gran presència: en Francesc. Manu, conserge per definició, de gegants proporcions i més gran cor. Graciès companys/es per acollir-me i fer-me sentir a casa meva, a casa vostra!!! Finalment agraïr la oportunitat que, sense voler i malahuradament, m'has donat: maleïda natura. Gisela: els i les alumnes volen guerra (diuen que sóc massa tou!) només espero que quan tornis no trobis el teu jardí massa descuidat. Espero haver-te servit bé. Torna aviat.

Als amics i amigues amb les que hem compartit hores i multiplicacions: les meves nenes de jove esperit i blancs cabells. M'heu fet passar grans estones. Gràcies per la ciència de la "vidología" que generosament m'heu entregat. No tingueu cap dubte: vosaltres m'heu ensenyat molt més que jo a vosaltres. Ens veiem a la festa de fí de curs: Guapes.

Als companys de patiment lingüístic: m'heu desvirgat com a mestre, nogenysmenys!! Properament seguieu el vostre propi camí, cadascú amb les seves vides però amb inesborrables estones compartides. Espero haver-vos servit com cal. M'heu sofert amb estoíca atenció. Ben segur us en ensortireu, perquè sou valents i decidits:

"seràs home sobre home, seràs astre rutilant.... perquè en tens la voluntat"

Estic molt conentu d'aver-ves-ho-hu-els conegudo.

A mis queridissimas personas de Castellano Inicial: La sociedad es tan vuestra como de los demás. Por la libertad, el respeto, la vida digna, y la conquista de nuevos espacios de construcción social. Que nadie nunca jamás considere las personas por su origen. Para distingir a la gente no hay que mirar su color de piel, su religión ni origen sinó el uniforme que visten sus palabras!!! Entrañables, grandes y valientes exploradores del mundo, os admiro por ello y otras cosas que ya sabeís. We want fredoom!! Nos vemos en las calles.

Gràcies a tots/es per tot plegat i per fer de la vostra escola la meva casa. Per el recolzament diari, per celebrar les meves conquestes personals com a pròpies (carnet de conduïr, entre d'altres), per la paciència demostrada. Tonelades de somriues i petons. No fos cas que les circusmstàncies ens portès lluny en la distància, a prop en la memòria.

Àlex.

PD: Senyor Fernández Diaz i cràpules del seu partit i del món en general, compte: les persones som un riu de vida, si poseu més preses i paranys, vessarà i us ofegareu.

Al Sr. Garcia Albiol.

No tinc paraules per descriure la repugnància que em mereix la seva campanya electoral, cada cop que ho intento hem poso a vomitar. Feina em costa reprimir els meus instints. Acabo de veure el seu video: una porqueria malintencionada coaccionant la ignorància en favor dels seus interessos electorals.

L'immigrant és voste, i una mala persona: barrejar la inseguretat amb la immigració i la religió.... és caure molt baix i demostra una franca manca d'arguments (ha acabat la ESO?). En què dimonis pensa quan afirma que vol una ciutat més neta.... de la immigració dels 60's??? segur que no. Està clar que l'esquerra li ho ha posat fàcil, la ineptitud permet que l'ignorància (que sempre és molt valenta) sembli dinamisme....

Potser haurem de començar a actuar per compte propi...(més val que la resta de partits es posi les piles, Sra. Arqué, Sr. Sagués i companyia, o la situació s'escaparà de les vostres mans). L'odi i la indignació contra l'abús desperta en mi la més gran de les injustícies. La vida sempre ens torna allò que sembrem, qui odi sembra, odi recull, excel·lències.
Sr. García... quina és la màquina del temps que l'ha portat de les catacumbes històriques? Va patir algún abús sexual? Quina és la raó de la seva ignorància i manca de cultura? Quins interessos econòmics l'han dut a follar-se la Declaració Universal dels Drets Humans, i la seva estimada Constitució Espanyola (amb la que estic segur que es masturba habitualment?)

Per les persones, per la cultura, contra la ignorància.

Sang i plaer

"ES PRECÍS TENIR EL CAOS ENDINS PER PODER DONAR A LLUM UNA ESTRELLA DANSAIRE"

... "Li interessa que els seus pensaments estiguen fets de sang, de plaer i de turment, però aixó significat que han deixat de ser sang, plaer i turment sense més per convertir-se en llum"....

La potència segons Nietzche, de Maite Larrauri. Filosofia per a profans.

Viure és doncs la vivència de l'esdevenir continuu, fruïnt dels tots els moments, assaborint processos i canvis, sumergint-nos de ple en la mateixa essència de la vida: el canvi. Tots els moments són oportunitats per, servint-los de l'analogia del jardi, cultivar-nos nosaltres mateixos, convertint-nos en un jardi de natura "dominada" i potenciant-nos en tots els àmbits i sentits. És a dir "educant" la nostra èssencia holística com a èssers humans.

Gràcies Pep. Fem un altre terrasseta?

Estimada frijolita,

Ja ha arribat la primavera, i tot és ple de mosques per arreu. Ara la pluja rega els testos de les teves amigues: la Lola i la la resta de companyes t'envien records. Res ha estat el mateix des de que vas decidir anar-t'en, si n'han arribat de noves (fins i tot una viu ara en el teu test) però cap tenia la teva gràcia. Recordo encara quan et mirava des del sofà estant mentre esperàves pacient alguna mosca desprevinguda que es deixés entabanar per l'olor que jo no sóc capaç de sentir. Ningú cpm tu tenia la gràcia per tancar als petits intrussos voladors que s'acostàven a les teves fulles. Ha arribat la primavera i et trobem a faltar. Una dosi d'adon allà on siguis petita.


Àlex

C'est la Bolivie...

Els nostres amics de França Natacha i Hugo ja son al Perú, desprès passaran 72 dies voltant per Bolivia. Desprès de fer nit al Camp Base 1 de Barcelona, "Can Cardona" Van marxar el diumenge cap a Colòmbia. Que cabrons!!! Quina enveja ens feu nois! Aquests dos, desprès de la immersió dins la cultura "indígena" Catalana, i deprès d'una gloriosa ampolla de Madoine (Savoia) Quins vins tenen en aquelles terres.... van marxar embarcant (amb la ressacca lògica) dient: Catalogne c'est non Espagne! Desprès de la putada d'Air Madrid (Espanya és així) per fí heu pogut marxar... i us mereixeu el viatge que no oblidareu mai.

Mathias: no pateixis (sufras), els vam tractar com es mereixen! A veure si aviat ens escapem i passem uns dies amb vosaltres, amics!!! Pel que sabem ha Colòmbia s'ha "volatilitzat" la motchila de l'Hug, però sembla que tot està CONTROLAT. Hauries d'haver anat a votar, company, tot i que si guanya Sarcozy ja sabeu que la terra catalana us acollirà gustosos (i ha diferència de l'estat francés en temps de la república no us tancarem en camps de refugiats a la platja).

Bon viatge companys, seguirem les vostres aventures a: http://runamasi.wordpress.com

Estimat

Estimat paski, sogre del meu cor... ja tens les desitjades fotos a la pàgina de la teva filla. T'estimem.


PS: TU TAMBÉ POTS FER-TE EL TEU PROPI BLOG. Una abraçada.

Beti izango dugu Isaba.... Kaixo!!!

Sempre ens quedarà Isaba. Properament... el relat del viatge i més fotos i consells al blog de la Mar!

Per tu.

NI UNA COMA, Feliu Ventura

Guardaves a les mans
El record de nits enceses
On la calma
Precedia tots els besos

De tot el que et vaig dir
No canvie ni una coma
Per salvar-me
Dels teus llavis que em sostenen

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

mussites el meu nom
i em bateges amb dreceres
de saliva
sobre els meus camins perplexos.

Em costa respirar
Quan les teues mans perverses
M’acaronen
Mentre jo et robe la roba

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

M’acoste contra tu
I et passege de memòria
i em bressole
en els teus pits delerosos

La teua tèbia pell
Es contrau entre els espasmes
De la sàvia
Humitat del teu cos hàbil

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

De sobte és un pes mort
Aquest braç que recoloque
-com d’estranquis-
sota el teu cabell indòmit

i pense per a mi
que potser em precipite
d’egoisme
mentre –a fora- el món s’esfondra

PS: Avui estic especialment musical.

CREDO, es questio de principis, o d'ofici?

El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.

Que no s'apague la llum
que no vacil·le mai més
construïm un país de llums enceses.

Que no càpia més llum
i que peten els ploms
il·luminant la nit amb l'esperança.

Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.

No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.

És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.

Vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia siga realitat.

F. Ventura

Actualitzo, nogenysmenys.

Ja va....

D'acord, estic massa ocupat. Les classes, les avaluaciins, el postgrau, les pràctiques de conduïr. Per cert, el proper dilluns pujo a examen DE PRÀCTIQUES. Recordeu l'escola en la qual vaig entrar per una setmana? doncs encara hi sóc.

Hem tracten molt bé i la veritat és que no podria estar millor. Recomano el disc de la setmana: Apocalítica. (Carai amb les noves generacions!!!).

Estimats/des alumnes que no esteu estudiant per l'exàmen de la setmana que bé: Avui no criticaré al Monti així que deixeu de xafardejar al meu blog i aneu a estudiar. Us la torno estimats/des CFGS. Us prometo que aquesta setmana faré el blog i penjarem els escrits.

Papallona

Una alumna m'ha dit avui: "Cuando el hambre llama a la puerta, el amor se va por la ventana". Allò important a vegades no és el que diuen les paraules, sinó que el qui les diu les carrega a vegades de significat. Té 68 anys i parlàven de la guerra civil espanyola. (sobre l'obra 13 rosas, un gran llibre i millor obra, espero).

Altre cop aqui, nogenysmenys.

El silenci que es trenca. Bé companys/es s’ha trencat el silenci que s’havia instal·lat, de forma temporal, al blog. El motiu, ja conegut per alguns/es i sospitat per altres (perspicacia, amics/gues meus/ves), és el ja conegut canvi de feina. El silenci tampoc ha estat circunstancial, sinó prudencial: he esperat a poder aportar una certa continuïtat a la meva situació. En definitiva: saber d’on vinc i on vull anar.

En fí: sóc un home afortunat, de viure la vida que ara arriba, de viure conforme el que penso. Fer allò que t’agrada, realitzar-te tots els moments del dia. Potser sóc conformista, vull dir que potser alguns dirien que em conformo amb poc. Jo no ho crec.

Una companya maravillosa, fer petites revolucions diàries (si, ja ho sabeu, la raó de tot plegat Guevarista.), compartir moments preciosos amb els/les alumnes amb qui redescobreixes el món que et pensàves conèixer, lluitar per allò en el que creus i tenir la tranquilitat necessària per gaudir de tot plegat. El meu silenci no és casual, sinó fruït d’un ansiat moment de glòria. Amb els meus.

La veritat, us aviso, que m’he tornat POSITIVISTA: No espereu glops de ràbia, ni rencor a les paraules. No hi és al meu cor i prou. Cada dia que passa sento que he fet el que havia de fer i en el moment precís. I si no el temps dirà:

“Ese justiciero que pone a cada qual en su sitio, el tiempo” que diría l’amic Garcia, José Maria.

I pel demés, nafentu!!

PD: "La vida és un riu per navegar"

Gravitacions

Bé, ara ja ho sabeu gairebé tots i totes.

He decidit deixat "l'estabilitat" de la feina al Departament, cadascú té els seus motius, els meus són aixó: meus (i del cabrón del potato, que Déu, Mahoma o Buda ens ofereixi un retrobament, ja sabeu que diuen dels garrins...). Així, que, amb tot el disgust del meu cor per haver deixat "tirats" a grans amics i altres "companys/es".

M'he decidit a viure la vida que cercava: Sóc, oficialment, mestre interí (per una setmana, de moment) d'una escola d'adults. La felicitat no és més que la seva recerca, defensa Punset. Doncs jo hi estic una mica més aprop: el dia a dia amb els/les alumnes, els nous companys mestres, el suport rebut dels antincs companys... Gràcies a tots/es: a uns per la despedida, a d'altres per l'acolliment. Ara més que mai, m'estimo la professió que vaig triar. Ja sabeu perqué (com deia l'Ernesto Guevara: hay que estudiar, i estudiar fuerte!!!)

El fet de fer substitucions em permetrà conèixer diferents escoles i nivells, aules diferents, noves dinàmiques tot un món per descobrir i aprendre, per crèixer conjuntament amb qui comparteix el camp de batalla a la ignoràcia i la marginalitat: l'aula.

I passa el temps.

Mare, com passa el temps. T'en vas a dormir amb una noia maravellosa i quan t'en adones han passat ja set anys!!!! Gràcies per aguantar-me (sé que no és fàcil!!!!) Amunt els cors! Ves on ens portarà la quàntica del destí!

Si la vida me mira, yo bailo una rumba.

"D'un temps que mai ha deixat de ser vostre, d'un país que ja no ha estat mai nostre".

Descansi en pau la llibertat, substituïda per interessos mediocres. La democracia, que en el país nostre és filla de l'oblit i la mentida, s'allibera de la seva natura a raó de l'eficiència. Consens i democràcia que prohibeixen per seguretat, motors dels pactes socials, de la vergonya, de la por i la impotència.

Pressió i malipulació, per a crear crispació entre germans. Velles mentides que ara sonen noves, odi, ressentiment, anorreada la RES PÚBLICA. Ignorància i rèncor, desesperança. Maleïda consciència. Maleïts els vells fantasmes del racisme, prova de la por, que viuen a les paraules dels resignats contribuents. La necessitat la cerca, principis i valors que, malgrat tot, remanen dormiscant encara entre les llargues hores d'espera. De la llum nova. Testimonis latents que impulsen els pensaments. Aprendre, caminar preguntant-se.


Apa, germà, talla el pastis gran! que les rates no volen sortir del forat. Ens engreixem de les nostres pròpies mentides i desprès farem que les rates ens necessitin per protegir-les del dolent gat. (En realitat, no hi han gats. Tots som rates.)

Malversadors d'anhels, prevaricadors de llibertats, lladres dels pobles, a la guait!!!! L'abstenció ve per vosaltres... (uiiiiii, el llooop!) encara caldrà un estat d'exepció, ves per on! no sigui pas (i nogensmenys) que les rates soles no es poden gestionar per si mateixes. I si un dia en saben... tancarem les escoles i farem presons.

- I programes de televisió (Diu un espontani exaltat)
- Bona observació, senyor Director General, així podrem mantenir la ràtio d'audiència i la nostra bona imatge restarà verge. - - Doncs canviarem les escoles per programes de televisió.

Atentament,

Senyor porc de la granja,
Honorabilissim Diputat de l'Ajuntafems del Partit scorxista.
Membre de l'odre sectari
Soci del Club de Petanca de l'associació veïnal.


A 32 de gener de 2007.


(s'adjunta foto de la sala de fems)

Descansi en pau

Descansi en pau la llibertat, substituïda per interessos mediocres. La democracia, que en el país nostre és filla de l'oblit i la mentida, s'allibera de la seva natura a raó de l'eficiència. Pors comunes que prohibeixen per seguretat, motors dels pactes socials, de la vergonya, de la por i la impotència.

Cada dia

Cada dia, tots els dies, cadascun dels nostres dies, intensos, fugaços, vanals, especials o aborrits, solitaris o compartits, son una possibilitat nova on hi ha petits tresors que trobar. Mireu si no, que hi ha als passos cebra de la meva ciutat en ple mes de gener.

Tan sols cal estar alerta: sempre despert, i les ocasions ja venen soles. Petits racons de ciutat deixada per desidia de maldestres i pòtuls.

Producció en massa

Mentre segueix el seu curs el món, quelcom atura el pensament llunyà. Motivadament omplo els buits del meu íntim espai per sentir-me més ample i el desig que m’acompanya xiuxiueja l’acord menor que el contrafort sosté. Que parlo de mi i de tu quan ningú resta per capgirar els racons de l’habitació, mentre el pensament s’omple de sons inexistents, encara.

És allò que no s’arriba mai a escriure, el què ens fa mediocres enmig d’hostils aparadors farcits de llums de Nadal que encenen i apaguen constants voluntats de natura dubtosa. Allò que es fa és allò que resta, el que ens defineix. La producció no és sinó la voluntat de perpetuació de nosaltres mateixos: si res no fem, res no som. En canvi, a aquestes alçades potser hi ha algú que redescobreix la felicitat en les paraules meves, segurament s’equivoca.

En un entorn comú on imperen la producció per si mateixa i d’instantaneïtat de les nostres necessitats facilita un excés de producció, els productes perden el sentit quan perden el context i no sorgeixen de la mateixa necessitat d’ésser produïts, sinó tan sols de la necessitat d’existir del qui produeix. L’excés de productes és només la contaminació del pensament i la cultura, especialment dirigida per gestors de la ignorància. Enmig la cridòria de paraules histèriques és difícil trobar aquelles que senten la necessitat de comunicar allò que encara no s’ha materialitzat.