Construïnt l'Arcàdia, contrada mitològica primogènita bressol d'homes i dones on conviuen passats, presents i futurs; on es troben Nietzche i Sòcrates a la manera de L'escola d'Atenes (fresc vatíca que condensa l'essència del coneixement humà fins el Renaixement Humanitza't), m'he retrobat a mi mateix enmig de l'atzabada de l'atzar i l'embat de la vida.
El jove, l'irreverent, somniatruites, agitador i maldrestre, sempre cercant nous camins vers la meva pètita pàtria imaginària, com deia en Sílvio Rodriguez: He de partir-me en dos. El cul inquiet que buida les entranyes en les ratlles cibernètiques que cerquen l'olor de la rosada a la pantalla plana, és a punt d'encetar un vell viatge, cap a nous indrets. I això que l'advertència ja ho deia ben clar: "No obrir la capsa sota cap concepte". L'home es transgressor per natura i per aquest motiu, una extranya motivació empenyà els dits meus vers el pany verge encara. Apropant-hi el nas, el meu caos i la dinamita innata esclatà en llamps i trons que ara, un cop tancada la caixa, s'han convertit finalment en llum. Llegiu-hi el què volgueu. Més gran, una mica més savi.
Un cop airejada la terra i ara que el curs és a punt d'acabar, nous companys que m'han acompanyat: l'Esther (excel·lència de gran instint i major inteligència, ànims noia!), l'Àngels (que no et cremi mai l'estel rogent de la lluita!!! Gran Sol Escola JA!!!), Fernando (simpatía, amabilitat i saber fer a parts iguals), na Laura (sofrida doncella plena de joventut!), i l'inefable "gaudidor de camins" ara convalescent: en Pep (company i guia de fugaços viatges al món Platònic i Etèri, a vegades semblem un parell de Hòbitts!!!), Juanma (colpidor devorador de crussanets i crema i xocolata, quins berenars que ens hem fotut, company. No perdis les bones costums!!!), Jose Luís (devodador de Bífidus), L'Anna i en Xavi (cràcks, que sou uns Cràcks, les opos són vostres nois!!!) i com Melcior (o més ben dit: L'Astarot) pou de sabiduria amb humil mirada i gran presència: en Francesc. Manu, conserge per definició, de gegants proporcions i més gran cor. Graciès companys/es per acollir-me i fer-me sentir a casa meva, a casa vostra!!! Finalment agraïr la oportunitat que, sense voler i malahuradament, m'has donat: maleïda natura. Gisela: els i les alumnes volen guerra (diuen que sóc massa tou!) només espero que quan tornis no trobis el teu jardí massa descuidat. Espero haver-te servit bé. Torna aviat.
Als amics i amigues amb les que hem compartit hores i multiplicacions: les meves nenes de jove esperit i blancs cabells. M'heu fet passar grans estones. Gràcies per la ciència de la "vidología" que generosament m'heu entregat. No tingueu cap dubte: vosaltres m'heu ensenyat molt més que jo a vosaltres. Ens veiem a la festa de fí de curs: Guapes.
Als companys de patiment lingüístic: m'heu desvirgat com a mestre, nogenysmenys!! Properament seguieu el vostre propi camí, cadascú amb les seves vides però amb inesborrables estones compartides. Espero haver-vos servit com cal. M'heu sofert amb estoíca atenció. Ben segur us en ensortireu, perquè sou valents i decidits:
"seràs home sobre home, seràs astre rutilant.... perquè en tens la voluntat"
Estic molt conentu d'aver-ves-ho-hu-els conegudo.
A mis queridissimas personas de Castellano Inicial: La sociedad es tan vuestra como de los demás. Por la libertad, el respeto, la vida digna, y la conquista de nuevos espacios de construcción social. Que nadie nunca jamás considere las personas por su origen. Para distingir a la gente no hay que mirar su color de piel, su religión ni origen sinó el uniforme que visten sus palabras!!! Entrañables, grandes y valientes exploradores del mundo, os admiro por ello y otras cosas que ya sabeís. We want fredoom!! Nos vemos en las calles.
Gràcies a tots/es per tot plegat i per fer de la vostra escola la meva casa. Per el recolzament diari, per celebrar les meves conquestes personals com a pròpies (carnet de conduïr, entre d'altres), per la paciència demostrada. Tonelades de somriues i petons. No fos cas que les circusmstàncies ens portès lluny en la distància, a prop en la memòria.
Àlex.
PD: Senyor Fernández Diaz i cràpules del seu partit i del món en general, compte: les persones som un riu de vida, si poseu més preses i paranys, vessarà i us ofegareu.
