Potser és veritat que neguem possibilitats que la realitat no ens brinda. Fet i fet, no és allò que desitgem sinó el que fem l'única resposta. L'estiu arriba deixant enrere fites assolides i cims en l'horitzó, l'opció estimada no fou meva. Cadascú ha trobat el camí i el lloc on s'endinsen arrels que ens fan créixer.
Creixem, però els desitgos a voltes són contraproduents. Com estels, hi han desitgos i fites que més val que romanguin on són, per tal que no perdin la lluentor que la llum otorga. Hi ha desitgos que com estels, quan són prop nostre perden la lluentor per discernir amb la proximitat que la pedra erma és estèril i contraproduent. És per això que l'afany de la lluentor és millor que resti en la distància i romangui lluent als nostres ulls.
El No-res no existeix, l'univers és ple, com els nostres pensaments.
Post-Scriptum: No hi ha més lloc que el tracem, no hi ha més lloc que el què volem. L'única batalla la vam perdre en el primer comiat. (C. Freixas).
