Avui el meu estimat Marc, m'ha facilitat l'article/entrevista que Xavier Antich fa a René Schérer sota el títol "Otra Pedagogia es possible" on com a resposta a la creixent demanda de "mà dura" al sistema educatiu per tal de tractar a la malaltía de l'escola actual, el pensador i pedagog francés defensa, en definitiva, el renaixement de potencialitats humanes que de forma transversal han treballat els moviments de renovació pedagògica.
Estimats Dewey, Decroly, Neil, Montessori, Freinet, Freire, Ettore Gelpi, Ferrière, Pau Vila, Illich, Ferrer i Guàrdia, Marta Mata, als somniatruites d'en Pere Vergès, Ainaud, i n'Artur Martorell, i a tots aquells/es que formen part de la meva íntima i particular constel·lació de llums, la meva peculiar "lliga de les estrelles". Us demanem perdó.
A tots aquells/es que en exercici de la més noble tasca han cercat nous horitzons de llibertat i esperança de construïr una societat millor, ja no per ells/es sinó per tal que els infants i quitxalla que ens pateixen tinguin un futur millor que el nostre, tot potenciant l'èssencia mateixa de l'èsser humà. Us demanem perdó.
A aquells/es que a més, ho han fet des de una particular visió de la identitat i de la justícia social, us demanem perdó. Si, sou vosaltres, qui heu estimat la cultura i la llengua, sense sectarismes però amb la substància d'allò que és propi i que construeix la identitat individual per a la construcció de la col·lectiva. Us demanem perdó per have pervetit, venent a preus de saldo, els vostres somnis. Per desnaturalitzar la vostra tasca i menysprear la vostra herència. Per no haver estat capaços de mirar més enllà de l'horitzó, no arribant tant sols a discernir-ne clarament el llegat.
L'escola avui no és més que un record llunyà de la vostra herència, una escola assèptica reflex d'una societat massa liofilitzada. Sense esma, es segueix transmitint coneixements amb valors políticament establerts i obsolets, sent l'escola un producte tant mediocre com els personatges de detecten la democràcia despòtica que alimentem amb el producte dels nostres impostos.
L'escola, avui en dia, no tè capacitat operativa real per contrarestar els valors establerts a través del màrqueting del capital. Ja no confiem en el més important, en la capacitat dels ciutadants per canviar el curs dels temps. Potser els mediocrisme i la gris conciència col·lectiva a arrelat a l'esperit dels nostres docents, cansants a voltes de nedar contracorrent, que veuen com la cultura i la utopia ja no son valors a l'alça. Vosaltres, tots i totes, en un context advers veu confiar en la capacitat dels vostres alumnes per tal de construïr una societat millor. Si és cert, ara gaudim de més comoditats en un món més violent i desigual. Ningú creu ja en els valors que encara es propugnen com si es tractéssin d'una ressolució de la ONU que ningú es creu. La realitat ens esclata a la cara. Seguim alimentant la desigualtat, alimentada per la por de perdre comoditats quotidianes i valors efímers. L'homogeneització cultural ens converteix en anuncis ambulant, sentim necesitats que no tenim, i som víctimes i butxins del sistema que ens esclavitza.
Encara hi ha gent que lluita, ailladament, i s'entossudeix a plantar llavors al desert. Planta-llufes que com vosaltres, segueix treballant enmig l'hostil ambient que els envolta, fent-se els bojos i regant una terra que sembla herma.
Només espero la revolta de l'esperit. Seguirem treballant per potenciar la vostra herència. Sense més límits que la nostra capacitat i imaginació. Estimats companys/es: a les trinxeres.
