alexmar 69
BSO: Gimme the power (II versió), de Molotov i Anem passejar per la Rambla, d'en Quimi Portet.
Si senyor. Un altre dia a la vila del pingüí mentre el sol dels teletubbies ens desperta les leganyes de la ressaca futbolística. Felicitats als forofos. Mentre el café matinal hem retonava a la realitat hem venia al cap la imatge difuminada de la cara de la Terribas, de cop es transforma (gràcies per la idea Marc!!!) en el gran, GRAN Alejo Vidal Quadras.
De cop i volta, tot tenia sentit. Ho he vist clar:
- De manera imprevista es reunueixen de 3.000 a 5.000 persones a la rambla de Canaletes amb un munt de senyeres, cridant i saltant sense cap causa aparent.
A través d'una pantalla plana es veuen les imatges de la massa de gent manifestant-se de forma espontànea i de sobte torna la veu de la Mònica:
- En aquests moments connectem en directe per tal d'esbrinar què és el que ha reunit a tanta gent.
De cop i volta es senten els crits d'una massa insurgen entre els que es distingueixen els crits multitudinaris: lalalalaaaaaaa .... Un reporter amb cara de peix bullit s'hi acosta i pregunta a un espontani amb cara de gamba amb salmonel·losi els extranys motius que han provocat la manifestassió massiva que es preveu que duri tantes hores. L'espontani crida i no se'l sent amb claredat. De cop, apareix Perolines cridant: Alejo, Alejo, Alejo.
Ara ho entenc tot. Mentre la nostra identitat i el poder ser on qui som sense que el que son deixi de ser el que és (definició del president Pujol del que ell considera que és ser un bon catala, descarregueu-vos l'APM!!!) graciès a que el senyor Alejo Vidal Cuadras (dels Cuadras de can Cuadras, de cal Mosso del carrer Major) es pixava damunt la tomba dels nostres avis (fossin d'un fossin) al Parlament d'Europa (si home, la que és COM TU) i impedeix que es pugui fer servir sa nostra llengua a la Cambra, un grup d'hominids surt a brincar civicament (si senyour Clos Van Dame, on collons estàven ahir el Urbanos i amb els corresponents gossos fent batudes contra els immigrants de Ciutat Vella i el Rabal passejant-se els drets civil pel folre de la bitlletera? Perdò. Ho retiro. Ser catòlic i del Barça és molt cívic!) . Vosté a lliurat un gran servei al país, senyor Alejo, que l'ha vist crèixer, li estarem profunda i eternament agraïts, els socialistes (els que son COM TU, també és un munt de pasta que s'estalvien) com li deia, també li estan agraïts.
Cap problema, un equip de fútbol d'una ciutat (amb la majoria de jugadors foranis i amb un entrenador que sembla haver-se fumat tots els plataners del Passeig de Gràcia!!!) ha passat les semifinals. Aquest equip (ho diuen els seus socis!!!) ens representa a tots perquè és més que un club! la santa senyera que ens abandera i agermana, que ens uneix atàvicament a allò que som i l'essència del que és humà i divi, diví. (Aquesta va per tu Eugenia!). Podem estar tranquils, l'esperit de Pujol ens acompanya.
Catalunya és un país petit (molt petit!), aquesta és la sociològica explicació del fet que els catalans ens poguem posar d'acord i ens organitzem molt depressa. I aixó és el que va passar ahir:
Davant l'agressió a la nostra identitat la única resposta que tenim és demostrar la nostra voluntat reunint-nos i saltant com a micos cantem: tenim un nom el sap tothom: borregos, regos, rrrreeeeeegooooooos!
Quanta raó tenieu senyor Francesc Pujols.
dijous, d’abril 27, 2006
dimarts, d’abril 25, 2006
mar
Ai... menys mal que et tinc a tu, que m'aguantes les dèries. No t'enfadis, ets tant bonica que vull fer envejar a tothom! Segueix sent l'agulla de la meva bruixola (i no la tinc sota els pantalons malpensada!) Feliç Sant Jordi a tothom.
NAN ROIG A LA KGB
alexmar 69
NAN ROIG, a la sala KGB, 27 de Maig. A més diuen que regalen el disc!!! sip.
Per si no havia quedat prou clar!
NAN ROIG, a la sala KGB, 27 de Maig. A més diuen que regalen el disc!!! sip.
Per si no havia quedat prou clar!
publireportatge
alexmar 69
Un momento, interrumpimos la programación para hacer unos breves segundos de publi-promo reportaje!!
Apunteu-vos a l'agenda aquesta data: 26 de Maig, a la sala KGB NAN ROIG fa la seva posada de llarg. Un grup format per ex-músics de grups i ex-grups reuneixen el seu saber fer en un disc que presenten en forma de concert.
NAN ROIG (no la sèrie sinó el grup) farà la presentarà el disc PANDEMONIUM AD a la sala KGB de Barcelona. Per cert us podeu descarregar el disc (gratis!!!!) a través de la web del grup: http://nanroig.fa15dies.net.
Atents als xirurirus d'en Dassou, entre d'altres genialitats.
Un momento, interrumpimos la programación para hacer unos breves segundos de publi-promo reportaje!!
Apunteu-vos a l'agenda aquesta data: 26 de Maig, a la sala KGB NAN ROIG fa la seva posada de llarg. Un grup format per ex-músics de grups i ex-grups reuneixen el seu saber fer en un disc que presenten en forma de concert.
NAN ROIG (no la sèrie sinó el grup) farà la presentarà el disc PANDEMONIUM AD a la sala KGB de Barcelona. Per cert us podeu descarregar el disc (gratis!!!!) a través de la web del grup: http://nanroig.fa15dies.net.
Atents als xirurirus d'en Dassou, entre d'altres genialitats.
Guardian entre el centeno o la teoria de les cordes
alexmar 69
Tanta boira m'enfosqueix però no em desorienta.
Injectats els ulls en sang batent a les venes palpitants de la luxúria del teu cos, dona'm la medicina que tu ja saps i que tant m'agrada. Ha arribat la primavera.
Guaita quina gràcia avui tinc un dia, no sé, incendiari. Aquest cop no m'alimenta pas la negligència "de aquellos de los que no hablamos" ans al contrari. Com us deia: estan dormint. Anem pel bon camí, doncs, mentre nosaltres ens mantinguem desperts. Avui (a banda de fer unes birres desprès del curro) tot ha estat més clar i diafan. Si us plau: si algú ha interprat malament, que torni a llegir entre línies.
Una de les ments més lúcides que trobo al meu voltant hem recorda que la locura és una forma d'interpretar els esdeveniments, (si amic meu, aquesta va per tu dassousa's connexxion está en la casa!). Malgrat l'abstèmia malaltissa dels retrovirus, tu mantens l'espurna del geni, xaval.
L'altre costat de les reixes em senten bé. Torno a casa, i els síntomes del transtorn bipolar es manifesten lleugeurament un cop més, ves tu quina gràcia encriptar tant significat en poques paraules.
Tanta boira m'enfosqueix però no em desorienta.
Injectats els ulls en sang batent a les venes palpitants de la luxúria del teu cos, dona'm la medicina que tu ja saps i que tant m'agrada. Ha arribat la primavera.
Guaita quina gràcia avui tinc un dia, no sé, incendiari. Aquest cop no m'alimenta pas la negligència "de aquellos de los que no hablamos" ans al contrari. Com us deia: estan dormint. Anem pel bon camí, doncs, mentre nosaltres ens mantinguem desperts. Avui (a banda de fer unes birres desprès del curro) tot ha estat més clar i diafan. Si us plau: si algú ha interprat malament, que torni a llegir entre línies.
Una de les ments més lúcides que trobo al meu voltant hem recorda que la locura és una forma d'interpretar els esdeveniments, (si amic meu, aquesta va per tu dassousa's connexxion está en la casa!). Malgrat l'abstèmia malaltissa dels retrovirus, tu mantens l'espurna del geni, xaval.
L'altre costat de les reixes em senten bé. Torno a casa, i els síntomes del transtorn bipolar es manifesten lleugeurament un cop més, ves tu quina gràcia encriptar tant significat en poques paraules.
dijous, d’abril 20, 2006
PER CERT XAVALETS I XAVALETES. Encara no us havia ensenyat la bellesa que ens ha robat el cor darrerament: la nostra nevoda, na Marta. Com veieu, digue-me si no val la pena posar-se mans a l'obra i reconstruir en món de nou. Felicitats pares.
De postres, també penjo la foto d'un altre xaval que ens va donar la murga un cap de setmana: en Gabriel, un gabatxo ben eixerit.
Àlex i Mar.
PD: Sembla ser que hi ha un boom demogràfic que fa que la majoria de persones que coneixem estigui en procés de perpetuar l'espècie, i ja sabem que vol dir això oi? A la feina, mestres.
INTERMITENCIES.
alexmar 69
DISCULPEU LA INTERMITÈNCIA.
A voltes la desidia i la deixadesa fan que tot sembli més complicat. El mal latent de determinats ens autoproclamats persones fan que realment m'abandoni a la sort de la meua capritxosa voluntat. Sens raó designada, penso que allò que m'encèn és massa gros per fer-hi res. Les velles i malquiavèliques dinàmiques que fan que l'estat de les coses, i del nostre petit país, tingui l'aparènça d'un color òxid que em tenyeix l'ànima. És en aquest moment que hem fa mandra i m'abandono.
A voltes però, el mateix foc amb que ho adreçaria tot m'encèn el cor i de sobte tot és més senzill. Amics meus, polítics corruptes i desinteressats, si coneguessim la veritat, la petita veritat de les vostres misèries, nosaltres (la gran resta) seriem els primers de desvetllar el somni en que aparentment ens teniu aletargats i en patirieu les conseqüències. Suposo que sabeu que no parlo de vots, ni estadístiques impersonals, ni de dades representades amb nombres naturals.
Afortadament la realitat que ens envolta, així com el temps i l'espai, no són constants positives i invariables (oi senyor Hawkins?). La complexitat que caracterítza els nostres actes és la mateixa que experimenta una partícula atreta per el camp gravitatori de la nostra existència (en un espai i temps constant, però no universal). Afortunadament la història no és lineal ni constant i qui sap, potser un dia ens sorpren i com l'arbre tort, i fa un tomb.
Mentrestant seguirem conspirant en les nostres petites ànimes fins que una espurna ens desperti l'esperit col·lectiu i un nou temps que ens pertanyi, lluny de les misèries ja conegudes d'un destí que no ha de ser el nostre. Si ja ho sé, torno a parlar de política (i d'educació, i d'economia, i de capital, i de cultura, i de tants i tant paràmetres irreals amb que medim les nostres extraordinàries i singulars vides).
Tant se val. De totes maneres seguiré agraint els fotons que l'astre rei m'envia desde milions de quilòmetres directe a la terrasseta que m'ompla de vida. Vida.
Somni doncs que no ha estat res. A viure, i riure, i ha seguir conspirant. Mentrestant podeu deixar comentaris que sempre són d'agraïr. Apa doncs.
DISCULPEU LA INTERMITÈNCIA.
A voltes la desidia i la deixadesa fan que tot sembli més complicat. El mal latent de determinats ens autoproclamats persones fan que realment m'abandoni a la sort de la meua capritxosa voluntat. Sens raó designada, penso que allò que m'encèn és massa gros per fer-hi res. Les velles i malquiavèliques dinàmiques que fan que l'estat de les coses, i del nostre petit país, tingui l'aparènça d'un color òxid que em tenyeix l'ànima. És en aquest moment que hem fa mandra i m'abandono.
A voltes però, el mateix foc amb que ho adreçaria tot m'encèn el cor i de sobte tot és més senzill. Amics meus, polítics corruptes i desinteressats, si coneguessim la veritat, la petita veritat de les vostres misèries, nosaltres (la gran resta) seriem els primers de desvetllar el somni en que aparentment ens teniu aletargats i en patirieu les conseqüències. Suposo que sabeu que no parlo de vots, ni estadístiques impersonals, ni de dades representades amb nombres naturals.
Afortadament la realitat que ens envolta, així com el temps i l'espai, no són constants positives i invariables (oi senyor Hawkins?). La complexitat que caracterítza els nostres actes és la mateixa que experimenta una partícula atreta per el camp gravitatori de la nostra existència (en un espai i temps constant, però no universal). Afortunadament la història no és lineal ni constant i qui sap, potser un dia ens sorpren i com l'arbre tort, i fa un tomb.
Mentrestant seguirem conspirant en les nostres petites ànimes fins que una espurna ens desperti l'esperit col·lectiu i un nou temps que ens pertanyi, lluny de les misèries ja conegudes d'un destí que no ha de ser el nostre. Si ja ho sé, torno a parlar de política (i d'educació, i d'economia, i de capital, i de cultura, i de tants i tant paràmetres irreals amb que medim les nostres extraordinàries i singulars vides).
Tant se val. De totes maneres seguiré agraint els fotons que l'astre rei m'envia desde milions de quilòmetres directe a la terrasseta que m'ompla de vida. Vida.
Somni doncs que no ha estat res. A viure, i riure, i ha seguir conspirant. Mentrestant podeu deixar comentaris que sempre són d'agraïr. Apa doncs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)