Atencio.

El mèrit és el mèrit... Mireu-vos el blog de la mar: sincerament, bonnissím churri!!!!!

La Real Familia

Cabòries!!!! Tinc por, nogenysmenys. És per aquest motiu que expressaré lliurement la perspectiva pròpia del segrest policial de la revista "El Jueves".

Segurament els membres de la familia del monarca tenen un Quoeficient de Intel·ligència privilegiat i tenim gran sort de poder mantenir-los. Segurament treballen molt i dur per guanyar-se el seu estatus social i el sou que els proporciona la despreciable massa del poble mesetari. Estic gairebé segur que haig d'estar eternament agraït als seus membres per procrear lliurement espandint la seva genètica en benefici de tots/es nosaltres. Gairebé podria assegurar que ens hauriem de sentir afortunats per gaudir d'una monarquia que vetlla per la estabilitat i el progrès de la àrida terra castellana.

Segurament Espanya és un país plenament desenvolupat amb uns nivells culturals i econòmics només comparables als païssos més desenvolupats i socialdemòcrates. Molt probablement els jutges, polítics, editors de diaris i premsa, molts càrrecs policials i de l'exèrcit que mantenim desprecïen frontalment el passat sinistre i gris de la pell de brau. Estic pràcticament segur que la sexualitat de certs personatges públics és perfectament "higiènica" i honorable (evidentment heterosexual i catòlica). Deu ser veritat que els sectors polítics en un país democràtic vetllen per la llibertat, la justícia i la democràcia, com a fites últimes dels interessos del poble.

Problablement si en aquest país, gobernat per un partit d'esquerres, succeís un atentat al benestar cultural i educatiu, econòmic i social del poble. els militants i càrrecs no dubtarien ni un segon en sortir en defensa dels públics drets que la tant estimada constitució regala a la massa hispànica. Molt problament, el sector més conservador no té cap mena de vinculació amb moviments socials antidemocràtics com el cas d'organitzacions feixistes que organitzen esbatussades "populars".

Molt segurament m'equivocaria si pensés que els meus drets essencials són sistemàticament violats per les pròpies institucions que patrocinem amb els nostres impostos. Cauria potser en un greu error si em cregués per un moment que el marc legal que ens protegeix i els drets que se'ns garatitzen són assolits amb plena normalitat per la maquinària estatal que ens protegeix i ens il·lumina. Que tots/es les ciutadanes que tenen l'afortunada vinentesa de conviure al nord del Magreb, entre Àfrica i Europa, antiga potencia mundial mirall i exemple dels païssos més econòmicament desenvolupats, socialment justos i culturalment lliures, comparteixen la joïa i participen de la democràcia cada cop més activament, és una realitat que la qual ningú hauria de dubtar mai.

Gràcies a tots/es els/les que fan possible oque em senti ufanós de pertanyer, gairebé voluntàriament, d'aquest país on sobren il·lusions i projectes, alegria i cultura.