NI UNA COMA, Feliu Ventura
Guardaves a les mans
El record de nits enceses
On la calma
Precedia tots els besos
De tot el que et vaig dir
No canvie ni una coma
Per salvar-me
Dels teus llavis que em sostenen
I ara et mires les mans i t’interroguen violentes
mussites el meu nom
i em bateges amb dreceres
de saliva
sobre els meus camins perplexos.
Em costa respirar
Quan les teues mans perverses
M’acaronen
Mentre jo et robe la roba
I ara et mires les mans i t’interroguen violentes
M’acoste contra tu
I et passege de memòria
i em bressole
en els teus pits delerosos
La teua tèbia pell
Es contrau entre els espasmes
De la sàvia
Humitat del teu cos hàbil
I ara et mires les mans i t’interroguen violentes
De sobte és un pes mort
Aquest braç que recoloque
-com d’estranquis-
sota el teu cabell indòmit
i pense per a mi
que potser em precipite
d’egoisme
mentre –a fora- el món s’esfondra
PS: Avui estic especialment musical.
