divendres, de setembre 29, 2006

Souleymane


Vet-ho aquí la peixera eixerida d'en Jordi i la Núria, és l'enveja de tots els propietaris de pisos de 50 metres quadrats que no tenen espai ni per posar-hi una tortuga de Florida.
Per cert, permeteu-me recomanar-vos una gran pelicula: HOTEL RUANDA. A voltes les realitats que avui semblen llunyanes ens esclataran a la cara. Actualment, cada cop més ens presenten els ingredients necessaris per una 3ra. Gran Guerra, alimenten les masses infundant odi i por vers als nostres veïns. Veig horroritzat com neix, fruit de la ignorància i la por, entre els meus veïns un sentiment de racisme i de fals nacionalisme. Menstrestant, l'expresident Aznar alimenta el foc que encèn les mirades buides de cultura i vida, mirades que es transformen en paraules d'intolerància, d'odi, racisme, despreci vers a d'altres èssers humans. Els nostres estats son còmplices dels assinats, dels camps de concentració instal·lats a Canàries, del maltracte a altres èssers d'iguals.

Seguiu perseguint la pastanaga, que jo plego de jugar.

Bè el que deia, podeu veure la pel·licula i desprès cercant la peixera més propera i embadalir-vos amb el pas aquós del temps.

Aviso que podreu seguir la compta enrere electoralista en l'altra ego-blog: www.reixes.blogspot.com

dissabte, de setembre 23, 2006



El perezoso, diuen que és lent perquè les fulles que menja el droguen...que curiós! i el mico Tití que està en perill d'extinció, tot i que no ho semblava ja que ens va rodejar un grup d'uns 15 membres. APASSIONANT

Montezuma i Illa Tortuga




PURA VIDA... Vet aquí l'Àlex completament regalat!!!, sí, un gran company de viatge, amb qui durant aquesta aventureta he viscut moments inoblidables, admirant paisatges, trobant persones, explorant camins i amb qui mai no em cansaria de viatjar per allà on sigui. Ara que no em veus et dono les gràcies per la teva alegria i vitalitat i per els teus ulls curiosos de nen que vol conèixer, que vol descubrir...m'encanten!!!!!!
A baix Isla Tortuga: platges d'ensomni, peixos de mil colors, balenes fent piruetes davant els nostres ulls...Tornem a quedar impressionats davant tanta bellesa

divendres, de setembre 22, 2006

I xino xano arribem al Pacific



A dalt una petita mostra de les platges idíliques i desertes que vam trobar a la costa Pacífica
A baix el nostre amic lagartijo que va donar mostres d'estar molt socialitzat i familiaritzat amb els turistes


Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhh
Quines ganes de cridar......ens quedem per sempre!!!!!
La de la foto és la granota verda, tot i que per respecte als seus "ullets", la vam capturar amb infrarojos... que és maca!!!

Un petit paradis... COSTA RICA!!!!!!


La vista sobre el volcà Poas és realment impressionant. Contemplant aquell llac aparentment en calma amb fumaroles i una forta olor a sofre, vam sentir que Costa Rica era un país que començava a oferir-nos els paisatges més exhuberants que havíem vist fins aleshores

dimecres, de setembre 20, 2006


Sempre quedarà un racó pel nostre particular paradís, oi? Els dos homínids que teniu davant ja estan planejant la propera escapada. L'olor de llibreta nova es combina inconscientment amb la fressa de les oles de l'atlàntic caribeny. Les presses urbanes amb l'esclat de vida selvàtic. La cançoneta del bon dia, amb el 3/24 Breaking News, vosaltres ja sabeu de què us parlo.

Pensant-ho bé, haig d'agraïr a la noia de la foto tant i tants moments de felicitat tàntrica!!!!
Una abraçada a tots/es.

Retornats!!

Ben retrobats, tornem a ser en aquest petit país desprès de respirar una mica de llibertat per les terres Tiques!!! Cadascú amb la seva rutina nirem construïnt nous espais de llum, que el panorama bé ho necessita. Hi ha qui entoma les magarrufes plenes de mocs i llàgrimes dels infantons/es aliens i que mica en mica seran més seus.

Aquest cop si: a finals d'Octubre hem presento a la Teorica del carnet de conduïr!!!! (i el Postgrau, les Oposicions, la música). Realment l'any nou comença al Setembre, un mes en el qual aprofito per fixar els objectius de l'any i mica, en mica, ser millor persona. En primer lloc, retrobar amics/gues que el passat curs maltractàvem amb la nostra absència (les presses per viure, és el que tenen!!!) i com diu el Pallaso Chanante: soy un pallaso renovado.

Desprès d'un cap de setmana llarg al costat dels qui més ens estimem envoltats de Cocos-Locos, piscines, i altres metzines comencen el curs nou plens d'il·lusions, esperances i nous projectes!!!! És hora de posar-se a la feña!! Ànims companys!!!