Que collons

A voltes s'em fa difícil discernir el somni de realitats menys agraïdes, la felicitats de tots i totes és alhora la meva. Entre núvols i somnis navego entre l'ideal i els fonaments de fet, el meu cor vola fronteres enllà somniant ítaques que esclaten als meus nas. No hi ha més món que el què tenim, i nosaltres pobres mirem de sobreviue cadascú construïnt-se murs imaginaris. Consolem les ànimes que ens pertanyen amb valors i fites efimères. D'acord, d'acord, concretaré:

L'instint ens traicïona fins i tot en l'estació vacacional per excel·lència. Em refereixo a que a pesar d'atipar-me de platges i sol, de dinars i sopars prop del mar ben acompanyat, de les copetes a la fresca estival de la terrassa, dels preparatius i gaudis de les escapadetes variades - Aquest any hem optat per un format nou de viatge que ha inclòs: olot-girona en BTT, costa brava de visita cultural, una setmaneta a la Deustche-illa de Mallorca i properament Sardenya i Toulosse (amic Mathias, sempre ens acabes liant) -Hem tingut l'oportunitat de veure els amics/gues, familia, saborejar el temps lentament i cel·lebrar l'arribada del nouvingut Roger (benvingut al món, petit!!!). No podem endorfinar el nostre instint més pervers: l'educatiu.

Hem tingut l'oportunitat de veure al nostre entorn (no hem refeixo al personal, sinó a l'ocasional) de veure patrons social i comportaments tipus que ens resulten, francament, preocupants. Que carai els passa a alguns/es pares i mares??? Em referixo a actituds preocupants: que els fills/es són la vostra responsabilitat i, en gran part, producte del que sou vosaltres mateixos/es. Les vacances no són motiu de deixar que les ànimes dels vostres infants creixin de forma salvatge.

Bé de ben cert, que no ho teniu fàcil, diguem-ne que l'èquip base (és a dir, el vostres propis principis i actituds davant el món) tenen prou feina amb seguir existint i que la nostra societat és mancada de valors que no siguin els que les marques i productes fabriquen (jo mateix sóc un fan d'algúna marca informàtica, però diguem-ne que n'és el continent no el contingut en si ni el fet de posseïr) el fet és que malgrat tot, els nostres fills i filles són ben bé alló que hem creat: manipuladors/es, egoïstes, mancats d'infància en essència.

I a només uns quants només milers de quilòmetres el món s'esfrondra a causa dels mateixos valors que manipulen als vostres fills. Pareu i reflexioneu: no podeu continuar vivint en la bonbolla del vostre Ipod, del maleït monovolum. Hi ha un món, milions que reclamen el seu lloc. I necessiten dels mateixos recursos que malgasteu. El consumisme n'es només el síntoma. Darrere dels vostres valors buits hi ha quelcom més pervers: no som únics ni tan especial. Mentre deixem que el nostre rumb sigui en mans de dèspotes i mediocres sense crèdit, la bellesa del que som mort a cada instant per insolació i manca d'aigua.

És per això, que avisem: un dia no gaire llunyà potser aquests dos que somniem itaques aniràn allà on la vida si que té el valor de la pròpia existència i el temps és un recurs preciós que cal gaudir i preservar. La lluita de l'home i la dona per sobreviure, i de fer-ho des de una nova perspectiva, i allunyar-nos d'una societat que rebutja la mateixa essència de l`home i que lentament destrueix la humanitat que us queda endins. Cal només una espurna que ens brindi l'oportunitat: ja ho sé, però és una crida ferotge que surt de les mateixes entranyes. Cal només ser una mica més valent. Mentrestant, seguirem fent allò que ens agrada: fer somniar als vostres fills/es que el món és a les seves mans i d'ells/es en depèn la seva forma, i recuperant a les persones que la justícia (tant injusta) llença al forat negre de l'aïllament perquè no sap donar una altra resposta.

A voltes hem preocupa tenir la sensació que en són uns pocs la reserva d'humanitat que ens queda.