Fa poc que ens coneixem i ja hem compartit tant, que a vegades m'he n'oblido del fet que compartim tant sols la feina. Cada dia compartim parcel·les de vides alienes, com fem amb la il·lusió de petits moment de glòria a les aules. A voltes, la sensació de veure crèixer als nostres alumnes, de convertir en projecte un subjecte numerat, ens transpira la pell i ens amara l'esperit. Grans moments deíntima victòria i al raser de mirades furtives. Portem l'esperança i l'alegria dins maletes plenes de papers que cada dia passen les cancel·les cansades de tanta parsimònia; si sabessin el que hi portem a dintre. Un munt de colors que ens afanyem a llençar contra les parets uniformes d'un entorn òstil per natura, somriures plens d'esforç, paraules carregades d'intenció, mirades vibrants d'alumnes,
Es per això que els dies passen volant, i on cada un d'ells és tot un món. Kilòmetres amunt i avall, moltes hores de converses, i un món per descubrir. Gràcies.
