Mes que un club.

alexmar 69
BSO: Gimme the power (II versió), de Molotov i Anem passejar per la Rambla, d'en Quimi Portet.

Si senyor. Un altre dia a la vila del pingüí mentre el sol dels teletubbies ens desperta les leganyes de la ressaca futbolística. Felicitats als forofos. Mentre el café matinal hem retonava a la realitat hem venia al cap la imatge difuminada de la cara de la Terribas, de cop es transforma (gràcies per la idea Marc!!!) en el gran, GRAN Alejo Vidal Quadras.

De cop i volta, tot tenia sentit. Ho he vist clar:

- De manera imprevista es reunueixen de 3.000 a 5.000 persones a la rambla de Canaletes amb un munt de senyeres, cridant i saltant sense cap causa aparent.

A través d'una pantalla plana es veuen les imatges de la massa de gent manifestant-se de forma espontànea i de sobte torna la veu de la Mònica:

- En aquests moments connectem en directe per tal d'esbrinar què és el que ha reunit a tanta gent.

De cop i volta es senten els crits d'una massa insurgen entre els que es distingueixen els crits multitudinaris: lalalalaaaaaaa .... Un reporter amb cara de peix bullit s'hi acosta i pregunta a un espontani amb cara de gamba amb salmonel·losi els extranys motius que han provocat la manifestassió massiva que es preveu que duri tantes hores. L'espontani crida i no se'l sent amb claredat. De cop, apareix Perolines cridant: Alejo, Alejo, Alejo.

Ara ho entenc tot. Mentre la nostra identitat i el poder ser on qui som sense que el que son deixi de ser el que és (definició del president Pujol del que ell considera que és ser un bon catala, descarregueu-vos l'APM!!!) graciès a que el senyor Alejo Vidal Cuadras (dels Cuadras de can Cuadras, de cal Mosso del carrer Major) es pixava damunt la tomba dels nostres avis (fossin d'un fossin) al Parlament d'Europa (si home, la que és COM TU) i impedeix que es pugui fer servir sa nostra llengua a la Cambra, un grup d'hominids surt a brincar civicament (si senyour Clos Van Dame, on collons estàven ahir el Urbanos i amb els corresponents gossos fent batudes contra els immigrants de Ciutat Vella i el Rabal passejant-se els drets civil pel folre de la bitlletera? Perdò. Ho retiro. Ser catòlic i del Barça és molt cívic!) . Vosté a lliurat un gran servei al país, senyor Alejo, que l'ha vist crèixer, li estarem profunda i eternament agraïts, els socialistes (els que son COM TU, també és un munt de pasta que s'estalvien) com li deia, també li estan agraïts.

Cap problema, un equip de fútbol d'una ciutat (amb la majoria de jugadors foranis i amb un entrenador que sembla haver-se fumat tots els plataners del Passeig de Gràcia!!!) ha passat les semifinals. Aquest equip (ho diuen els seus socis!!!) ens representa a tots perquè és més que un club! la santa senyera que ens abandera i agermana, que ens uneix atàvicament a allò que som i l'essència del que és humà i divi, diví. (Aquesta va per tu Eugenia!). Podem estar tranquils, l'esperit de Pujol ens acompanya.

Catalunya és un país petit (molt petit!), aquesta és la sociològica explicació del fet que els catalans ens poguem posar d'acord i ens organitzem molt depressa. I aixó és el que va passar ahir:

Davant l'agressió a la nostra identitat la única resposta que tenim és demostrar la nostra voluntat reunint-nos i saltant com a micos cantem: tenim un nom el sap tothom: borregos, regos, rrrreeeeeegooooooos!

Quanta raó tenieu senyor Francesc Pujols.