INTERMITENCIES.

alexmar 69

DISCULPEU LA INTERMITÈNCIA.

A voltes la desidia i la deixadesa fan que tot sembli més complicat. El mal latent de determinats ens autoproclamats persones fan que realment m'abandoni a la sort de la meua capritxosa voluntat. Sens raó designada, penso que allò que m'encèn és massa gros per fer-hi res. Les velles i malquiavèliques dinàmiques que fan que l'estat de les coses, i del nostre petit país, tingui l'aparènça d'un color òxid que em tenyeix l'ànima. És en aquest moment que hem fa mandra i m'abandono.

A voltes però, el mateix foc amb que ho adreçaria tot m'encèn el cor i de sobte tot és més senzill. Amics meus, polítics corruptes i desinteressats, si coneguessim la veritat, la petita veritat de les vostres misèries, nosaltres (la gran resta) seriem els primers de desvetllar el somni en que aparentment ens teniu aletargats i en patirieu les conseqüències. Suposo que sabeu que no parlo de vots, ni estadístiques impersonals, ni de dades representades amb nombres naturals.

Afortadament la realitat que ens envolta, així com el temps i l'espai, no són constants positives i invariables (oi senyor Hawkins?). La complexitat que caracterítza els nostres actes és la mateixa que experimenta una partícula atreta per el camp gravitatori de la nostra existència (en un espai i temps constant, però no universal). Afortunadament la història no és lineal ni constant i qui sap, potser un dia ens sorpren i com l'arbre tort, i fa un tomb.

Mentrestant seguirem conspirant en les nostres petites ànimes fins que una espurna ens desperti l'esperit col·lectiu i un nou temps que ens pertanyi, lluny de les misèries ja conegudes d'un destí que no ha de ser el nostre. Si ja ho sé, torno a parlar de política (i d'educació, i d'economia, i de capital, i de cultura, i de tants i tant paràmetres irreals amb que medim les nostres extraordinàries i singulars vides).

Tant se val. De totes maneres seguiré agraint els fotons que l'astre rei m'envia desde milions de quilòmetres directe a la terrasseta que m'ompla de vida. Vida.

Somni doncs que no ha estat res. A viure, i riure, i ha seguir conspirant. Mentrestant podeu deixar comentaris que sempre són d'agraïr. Apa doncs.