PER CERT XAVALETS I XAVALETES. Encara no us havia ensenyat la bellesa que ens ha robat el cor darrerament: la nostra nevoda, na Marta. Com veieu, digue-me si no val la pena posar-se mans a l'obra i reconstruir en món de nou. Felicitats pares.
De postres, també penjo la foto d'un altre xaval que ens va donar la murga un cap de setmana: en Gabriel, un gabatxo ben eixerit.
Àlex i Mar.
PD: Sembla ser que hi ha un boom demogràfic que fa que la majoria de persones que coneixem estigui en procés de perpetuar l'espècie, i ja sabem que vol dir això oi? A la feina, mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada