alexmar 69
Tanta boira m'enfosqueix però no em desorienta.
Injectats els ulls en sang batent a les venes palpitants de la luxúria del teu cos, dona'm la medicina que tu ja saps i que tant m'agrada. Ha arribat la primavera.
Guaita quina gràcia avui tinc un dia, no sé, incendiari. Aquest cop no m'alimenta pas la negligència "de aquellos de los que no hablamos" ans al contrari. Com us deia: estan dormint. Anem pel bon camí, doncs, mentre nosaltres ens mantinguem desperts. Avui (a banda de fer unes birres desprès del curro) tot ha estat més clar i diafan. Si us plau: si algú ha interprat malament, que torni a llegir entre línies.
Una de les ments més lúcides que trobo al meu voltant hem recorda que la locura és una forma d'interpretar els esdeveniments, (si amic meu, aquesta va per tu dassousa's connexxion está en la casa!). Malgrat l'abstèmia malaltissa dels retrovirus, tu mantens l'espurna del geni, xaval.
L'altre costat de les reixes em senten bé. Torno a casa, i els síntomes del transtorn bipolar es manifesten lleugeurament un cop més, ves tu quina gràcia encriptar tant significat en poques paraules.
2 comentaris:
Vigila, ja saps quin era el llibre de capçalera de l'assassí d'en Lennon, oi?
Ala, petonets i abraçadetes.
Si carinyo, és justament això (al llibre es fa referència als MEDIOCRES que ens rodejen) jajajaja. Per cert recomano una pseudosegona part: ETNA & ZOE.
Un petó a tu i una abraçada a la teva costella!!! PD: Avui ens fem un truc! Nem a la Fira de la Cosa.
Publica un comentari a l'entrada