Com sempre, segueixes sorprenent-me. Jo, que com saps sóc aquell teu desastre que t'acompanya, t'admiro no només per la teva inteligència (tot i que tossuda com ningu!)sinó per la teva capacitat de treball, la constància, la perseverància, l'energia que desprens, la teva humilitat, etc...(és cert que també tens un dels culs més macos que mai he vist, però això no li interessa a ningú, oi?). Felicitats per l'èxit personal que ha suposat presentar-te a les Oposicions i no fracassar en l'intent. Independentment del resultat, pots considerar-ho com una victòria: no només per la manca de temps i de les circumstàncies, sinó pel fet de demostrar que l'esforç diari i constant és una de les múltiples virtuts que admiro.
La teva feina no és gens fàcil. Fer crèixer el teu jardí enmig de les deixalles que ningú vol com a veí no és una de les tasques més dures al mateix temps que belles. I malgrat que a voltes tinguis la sensació que les coses no surten prou bé, jo, com a company, t'asseguro que ho estàs fent de puta mare. (no és gaire subtil, però no em negaràs que és sincer!!) Dia a dia, plantes llavors on no hi ha terra, ni sol, ni els minerals, tan sols la vaga esperança de convertir en millor la vida dels teus petits tutelats.
El més important no és guanyar o perdre, sinó continuar lluitant. I tu no abandones mai. I aquesta serà la teva recompensa (com les grans pedagòges entre les quals no hi comptaré mai amb Rosa Sensat!!), que un dia et trobaràs una persona on abans no hi havia més que el trist panorama d'un context sense projecte vital ni esperances. La satisfacció que, dia rera dia, la teva rebel·lia serà el testimoni de la teva batalla.
Felicitats! Ets una gran mestra, gran persona i millor companya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada