dijous, d’octubre 05, 2006
Canço Trista de Badabronx
Tot i que l'himne nacional de la ciutat, composat pel gran Manolo Escobar, perdica les excelències de ma ciutat als quatre vents, Badalona no ha estat mai aquella de "las calles i las flores". Malgat ser una de les ciutats més cares d'Espanya (ni que fos una gran Capital, plena de serveis!), mes aviat no. Els Badalonins anem escampant pel món allò del Badiu, el Micaco i les patates Cormines, aiii, recordo amb anyoraná quan a més ens sentiem cofois de vanagloriar-nos del nostre equip de bàsket, no ens queda més remei que començar a mirar-nos més el Melic. Desprès de 25 anys i escaig de "gaudir" de goberns Socialistes, no ens queda més que una ciutat sens serveis ni comunicacions. El panorama actual ofereix a les magnifiques vistges del etern Port Nou encara sense acabar, on aviat gaudirem d'una invasió de mosquits i males olors, de tenir obres a torn i a dret, de la nacional amb menys fluides d'Espanya (que algú tregui les maleïdes zones blaves, ja!), un centre peatonal que a col·laborat a dispara els preus de les vivendes i que la majoria de ciutadans no van mai (però paguem entre tots!!!!) Perquè de tot plegat??? Doncs perquè les escoles municipals pateixen la desidia dels pressupostos locals (amb excepció de les del centre que tenen unes instal·lacions envejavles!!!), els centres civics es troben en un estat lamentable (al meu barri no hi ha Biblioteca!!!!). Mentre hi ha barros de Barcelona que gaudeixen d'educadors de carrers, centres civics, biblioteques, entre d'altres, al meu barri només hi ha més misèria moral i econòmica. La miseria comparable al pes de l'alcaldesa (come-canapés), multiplicat pel pressupost dedicat a les Festes Majors!
Avui, tornant a casa pensava en Feliu Ventura: "tornar"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Fa uns anys deia molt orgullosa, que jo era badalonina. M'estimava la meva ciutat. Podia presumir de tenir els mateixos serveis que la capital, de tenir una platja, un equip de bàsquet tremendo....
La cosa ha canviat, ara em fa vergonya dir-ho. Em fa por anar-hi i fàstic quan trepitjo els carrers.
El que està aconsiguint la Devoracanapés és que els BTV (badalonins de tota la vida) fotem el camp, i quant més lluny millor.
Avui vaig a dinar a casa els pares....
Publica un comentari a l'entrada