Pensem un moment en el que està passant a les escoles dels nostres païssos veïnes (per allò de no mirar-nos el massa el melic): Unes no permeten l'entrada a les noies musulmanes amb el mocador al cap, d'altres són objecte i víctima d'una política que intenta mantenir la unitat d'un pais que com espanya no existeix, amb el resultat de nenes morts, d'altres, com les nostres, són objecte de manipulacions polítiques amb l'únic objectiu d'aborregar als futurs ciutadans. La situació és prou preocupant i potser caldria plantejar-se quin és el motiu que l'escola sigui el centre de tantes molèsties de diferents grups de caire polític, militar, civil...
Estarem d'acord doncs que que la escola té un paper important en la societat, diguem-ne que n'és un dels pilars més importants.
ELa majoría de mestres viuen capficats en programacions i seqüencies didàctiques que no els permeten veure més enllà dels seus nassos. A més la mitjana d'edat del cos de mestres fa dubtar molt de la seva motivació i més encara quan tenim en compte que la seva majoría van accedir a la professió en temps de dictadura.
Cal decididament un relleu que aposti fort per una escola que cre¡ un nou model social, on la llibertat i l'autonomía regnin les bases d'una convivència no necessariament democràtica. I no mireu a la dreta que encara queden més opcions a la vostra mà esquerra. Cal pensar a desenterrar en Fereer i Guardia, l'Illich i companyia que semblen restar oblidats. Entenc molt bé que Sor Rosa Sensat encara conmogui els cos del personal, però hi han altres maneres d'entendre la societat i l'educació.
Apa. companys cal seguir somniant i mirar d'avançar, és molt més que urgent. Encara vuerem com una nova reforma acaba d'apedaçant un sistema que agonitza enfront d'una societat que respira i és viva. Algún dia us parlaré de quin model d'escola estic parlant, encara que alguns ja ho saben
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada