alexmar 69

try (just a little bit harder)

2008-04-07T20:20:00.002+02:00

Un més, un més, una miqueta més, una horeta més, un tema més...

Bé, com deia el profeta: Baby, ohhhhhh baby. Cry baby. Si ja ho sé dues referències a la Joplin en quatre oracions és més que sospitós. Si que cony! Com a totes els grans moments sempre m'acompanyen els Grans Mestres. La Joplin i l'entranyable Silvio Rodriguez són aquest cop els escollits, fart de tanta tonteria pre-fabricada, de lletres absurdes i melodies refundades, torno a les arrels, a l'essència, a la senzilla (no carinyo, no posaré res de tu!) però comunicativa relació atàvica amb les lletres amb contingut i tonades arrancades a l'estomac i presentats sense condiments extranys.

Les hores s'amunteguen damunt dels papers, esquemes que no ho acaben sent, del cendrer a punt de rebentar i amb el fum d'un Lucky mal apagat, les cabòries paraleles, les dissertacions sobre el sentit de tot plegat, i unes ganes boges de llançar-te a una primavera que no acaba d'arribar... de sobte, una coneguda melodia m'inunda l'ànima i m'anima a sortir del cau.

La guitarra marca el compàs visceral de "Summertime" i hem retorna l'escalfor del sol a la cara. Aprofito i miro l'horitzó del migdia gris que cau a plom a Barcelona. I imagino a la gent en la seva rutina quotidiana, als amics/gues, als companys/es, i hem veig a mi mateix i les meves coses enmig de tot plegat. Si ja sé, és que no vinc a dir res. Exactament.

Poso els pensaments en ordre, simplement.

I ja és prou feina tenint en conte que dec tenir el neocòrtex irritat de tant Constructivisme i tanta tonteria.

Foll d'una dolça metzina.

2008-03-12T09:13:00.006+01:00

Ai-las, l'escalfor del llit i els primers raigs de sol em desvetllen. Trobo que fa calor, avui és, Dimecres? Que algú hem doni una aspirina. Felicitats rak!!! Gran sopar. Entre conspiracions i riures, van anar passant les hores. MAndarina, es pot saber on eres? Fins i tot na Lourdes i l'Anna van aguantar com una campiones. Penso en vosaltres dues: les dues treballeu al matí. Després de la segona ampolla de ví i perdent el món de vista, va anar passant la nit, entre aventures del Maligne, i l'existencialisme de la Rak.

Metabolitzada l'ingesta prematura, mentre la nit passava el zènit, i la pressió arterial baixava en picat les converses s'enlairen. Què seria d'aquestes nits sense parlar de la vida i la mort, i la mare que ens va parir? No sé que ens trobarem quan morim, però de moment escullo anar vivint. Deia el poeta que la vida és el que passa entre el naixement i la mort, de fet, no podem escollir com naixem, i tenim certa llibertat per decidir com vivim. És el què importa, crec, doncs la mort, tot i condicionar-la no depèn de la nostra voluntat.

Nihilísta?, més aviat no. Potser Existencialista. Naltros fem la nostra història i és la voluntat d'èsser la que ens empeny. Necessito un café.

Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada!

(Papasseit)

Ara sento com puja el cafè. Mar, com és que no m'has llevat?

Un café, cigarro, i un brisa suau que entra de la terrassa. Els pardals atenuen el broxit constant de la ciutat que bull assota. Torno en mi. Rellegeixo els bloc de la Mar i el Hafo (www.hafo.biz) i viatjo entre glops de cafeína calenta. Valoro les petites coses: un llit calent, la millor companya de viatge, àvids ulls famolencs dels alumnes una guspira a la pupil·la de perdó. I a RAC1 parlen dels mestres. Ja hi som, recordo com un malson la gran notícia d'ahir: OPOS. Hem poso en marxa.

Mar, no veig el moment que arribin les nou, avui ens espera una dia llarg. Mig endormiscada, pensaba la fortuna de veurem entre els teus braços que m'acaronen en arribar al llit. L'escalfor dels llençols, l'alè rítmic que balla dins del teu ventre, hem recorforta, i m'esmunyeixo entre la roba mentre cerco la meva llar al teu cor batengant. Ai que hem poso tonto, fins desprès.

Marc, maligne, quantes històries duus al sarrò? Raquel, l'èssencial no és el que ens trobarem, sinó él fet conscient de la futilitat de la nostra existència, ànims. Amanda, veus? t'emociones com un infant amb una trucada, i ens encanta veure`t així. Lourdes, rebossant de carinyo, tens l'ànima generosa, ets Mestral fresc de renovada innocència (ei, m'he enrecordat de tu! com va el matí?). Anna, de mirada intrèpida i veu punyent, ens veiem a l'educa-sfera, ens canviem els alumnes quan vulgues. Ai, hem deixo a na Gemma, si les nenes bones van al cel, les dolentes ja veus on paren.

De cop i volta torno en mi. L'atzar que ens reuneix sovint ens traicïona. Quatre dies i respirarem abans de la ràtzia final. Vaig a la dutxa.

Gràcies, a tots/es.

Companys.

2008-01-30T22:15:00.000+01:00

Fa poc que ens coneixem i ja hem compartit tant, que a vegades m'he n'oblido del fet que compartim tant sols la feina. Cada dia compartim parcel·les de vides alienes, com fem amb la il·lusió de petits moment de glòria a les aules. A voltes, la sensació de veure crèixer als nostres alumnes, de convertir en projecte un subjecte numerat, ens transpira la pell i ens amara l'esperit. Grans moments deíntima victòria i al raser de mirades furtives. Portem l'esperança i l'alegria dins maletes plenes de papers que cada dia passen les cancel·les cansades de tanta parsimònia; si sabessin el que hi portem a dintre. Un munt de colors que ens afanyem a llençar contra les parets uniformes d'un entorn òstil per natura, somriures plens d'esforç, paraules carregades d'intenció, mirades vibrants d'alumnes,

Es per això que els dies passen volant, i on cada un d'ells és tot un món. Kilòmetres amunt i avall, moltes hores de converses, i un món per descubrir. Gràcies.

De potencialitats llibertaries.

2007-10-30T19:21:00.000+01:00

Avui el meu estimat Marc, m'ha facilitat l'article/entrevista que Xavier Antich fa a René Schérer sota el títol "Otra Pedagogia es possible" on com a resposta a la creixent demanda de "mà dura" al sistema educatiu per tal de tractar a la malaltía de l'escola actual, el pensador i pedagog francés defensa, en definitiva, el renaixement de potencialitats humanes que de forma transversal han treballat els moviments de renovació pedagògica.

Estimats Dewey, Decroly, Neil, Montessori, Freinet, Freire, Ettore Gelpi, Ferrière, Pau Vila, Illich, Ferrer i Guàrdia, Marta Mata, als somniatruites d'en Pere Vergès, Ainaud, i n'Artur Martorell, i a tots aquells/es que formen part de la meva íntima i particular constel·lació de llums, la meva peculiar "lliga de les estrelles". Us demanem perdó.

A tots aquells/es que en exercici de la més noble tasca han cercat nous horitzons de llibertat i esperança de construïr una societat millor, ja no per ells/es sinó per tal que els infants i quitxalla que ens pateixen tinguin un futur millor que el nostre, tot potenciant l'èssencia mateixa de l'èsser humà. Us demanem perdó.

A aquells/es que a més, ho han fet des de una particular visió de la identitat i de la justícia social, us demanem perdó. Si, sou vosaltres, qui heu estimat la cultura i la llengua, sense sectarismes però amb la substància d'allò que és propi i que construeix la identitat individual per a la construcció de la col·lectiva. Us demanem perdó per have pervetit, venent a preus de saldo, els vostres somnis. Per desnaturalitzar la vostra tasca i menysprear la vostra herència. Per no haver estat capaços de mirar més enllà de l'horitzó, no arribant tant sols a discernir-ne clarament el llegat.

L'escola avui no és més que un record llunyà de la vostra herència, una escola assèptica reflex d'una societat massa liofilitzada. Sense esma, es segueix transmitint coneixements amb valors políticament establerts i obsolets, sent l'escola un producte tant mediocre com els personatges de detecten la democràcia despòtica que alimentem amb el producte dels nostres impostos.

L'escola, avui en dia, no tè capacitat operativa real per contrarestar els valors establerts a través del màrqueting del capital. Ja no confiem en el més important, en la capacitat dels ciutadants per canviar el curs dels temps. Potser els mediocrisme i la gris conciència col·lectiva a arrelat a l'esperit dels nostres docents, cansants a voltes de nedar contracorrent, que veuen com la cultura i la utopia ja no son valors a l'alça. Vosaltres, tots i totes, en un context advers veu confiar en la capacitat dels vostres alumnes per tal de construïr una societat millor. Si és cert, ara gaudim de més comoditats en un món més violent i desigual. Ningú creu ja en els valors que encara es propugnen com si es tractéssin d'una ressolució de la ONU que ningú es creu. La realitat ens esclata a la cara. Seguim alimentant la desigualtat, alimentada per la por de perdre comoditats quotidianes i valors efímers. L'homogeneització cultural ens converteix en anuncis ambulant, sentim necesitats que no tenim, i som víctimes i butxins del sistema que ens esclavitza.

Encara hi ha gent que lluita, ailladament, i s'entossudeix a plantar llavors al desert. Planta-llufes que com vosaltres, segueix treballant enmig l'hostil ambient que els envolta, fent-se els bojos i regant una terra que sembla herma.

Només espero la revolta de l'esperit. Seguirem treballant per potenciar la vostra herència. Sense més límits que la nostra capacitat i imaginació. Estimats companys/es: a les trinxeres.

COMENCEM UN NOU CURS!

2007-09-24T19:21:00.000+02:00

Ep nois/es!

En primer lloc, disculparme a tots/es aquells/es que insistiu obstinadament, teniu raó, fa molt temps que no actualitzo el Blog... i sóc conscient que em quedaran massa coses al pap, ja m'hi poso.

Comença un curs nou: i per mi, és un nou any. Deu ser cosa de l'ofici, però el meu ritme natural és sens dubte l'escolar. Setembre, Octubre, Novembre.... i al Juliol, cap d'any. És el que té. Desprès de la merescuda pausa estival retornem carregats de feina i il·lusió, nous projectes i somnis es comparteixen entre els comanys/es-amics/gues. És inevitable, s'empalten les pupil·les de la vostra il·lusió i empemta. Projectes que ara són a l'olla, bullint, i esperant a estar al punt per ser degustats. Una abraçada a tots/es, sabeu que no he desaparegut, simplement estava "conspirant".

Als de l'AFA Gran Sol de Badalona (GRÀCIES majúscules per tot: la paciència, la sabiesa, el material, les ganes, com agraïr tot el que m'heu donat? A sí, portaré pastetes!) (Jesus... es pot saber que fas aquí noi?), a les tres flors del CFPA Salvador Dalí, a les perles dels CFPA dels CP's (vosaltres sabeu qui sou), a l'Àngel, al excel·lèntissim Cap d'Estudis del IES "Pompeu Fabra" (conspirarem junts, oi?), a l'eterna Mar (Felicitats, estimada, que el bon vent porti a port el grup d'investigació de Cinema!!!!!!!), als companys/es de Saó, a les escoles d'estiu, al sol i la lluna, al meu estimat Manu (Chef... et trobem a faltar!), i al meu Fratelli-germà, bèstia de la cosa pedagògica... COMENCEM EL CURS!!!

Aquests són dies de feina intensa: programacions, seqüenciacions, preparar materials i espais... es tán divertit! m'encanta. Els qui em coneixen ho saben és época de crear i somniar. Treballar i treballar,...

A tots/es als que he enredat amb cabòries i propostes, hi estic treballant. Aquest any si!!!!! espero compartir les hores amb vosaltres.

Primer de tot, informar-vos que el primer mestre d'informàtica sense ordinadors començarà amb Instrumentals. Perfecte, sempre m'ha apasionat l'alfabetització. Ara mateix hi estic treballant: MATERIALS, PROGRAMACIONS,... només espero que arribi aviat l'hora de començar. Que més...

A sí!!! Ara ja és oficial (el tro blau, ara és el raig vermell) si amics/gues, no es retira el gran Peugeot del meu sogre que tant bon servei fa... simplement li donem un descans i la tasca feixuga la farà un Auris vermell... Sortiu corrent... encara sou a temps! Estimat germà... nous dies s'acosten!! En canvi hem decidit quedar-nos a la bat-cova de Badalona. Ja sabeu... continúem sopars i arrossos a la terrassa (sobretot si són tan bons com els que venen a fer-nos!!!!) I ens llancem de cap a un nou any-curs.

Jordi, Núria, Roger i Llum!! Es hem de veure ja!!!!!! Tenim una tonterieta d'aquestes que es compren quan un viatja... i que coi! tenim moltes ganes de veure-vos-us-li.

Mare i pare, vindrem el 6 a dinar!! I estrenem cotxe!! Així m'expliques com va el curs de les belges. Papa: TREBALLA!!!! i deixa de posar el cul a la butaca. Ara haurem d'anar a batejar el raig vermell. I de pas, un dinaret i una passejadeta. Passaré aquesta setmana per casa i en parlem.

Estimat Paski: anem a pescar quan vulguis, ja he adreçat la càmera. Funciona de maravella, de moment començarem amb el Blanc i Negre a 100 ISO, però haig d'anar a buscar una bombeta pel flaix, que està fosa. Pel demés és una Gran Màquina. Funciona molt bé, i sona com un Ferrari. Té un so ES.PEC.TA.CU.LAR. desprès de quatre ajustaments, va fina-fina. Estic desitjant anar a fer fotos junts.

Estimada bici, prepara't: haig de rebaixar panxeta.

Bé, com deia, COMENÇEM d'una vegada.

Que collons

2007-08-16T21:42:00.000+02:00

A voltes s'em fa difícil discernir el somni de realitats menys agraïdes, la felicitats de tots i totes és alhora la meva. Entre núvols i somnis navego entre l'ideal i els fonaments de fet, el meu cor vola fronteres enllà somniant ítaques que esclaten als meus nas. No hi ha més món que el què tenim, i nosaltres pobres mirem de sobreviue cadascú construïnt-se murs imaginaris. Consolem les ànimes que ens pertanyen amb valors i fites efimères. D'acord, d'acord, concretaré:

L'instint ens traicïona fins i tot en l'estació vacacional per excel·lència. Em refereixo a que a pesar d'atipar-me de platges i sol, de dinars i sopars prop del mar ben acompanyat, de les copetes a la fresca estival de la terrassa, dels preparatius i gaudis de les escapadetes variades - Aquest any hem optat per un format nou de viatge que ha inclòs: olot-girona en BTT, costa brava de visita cultural, una setmaneta a la Deustche-illa de Mallorca i properament Sardenya i Toulosse (amic Mathias, sempre ens acabes liant) -Hem tingut l'oportunitat de veure els amics/gues, familia, saborejar el temps lentament i cel·lebrar l'arribada del nouvingut Roger (benvingut al món, petit!!!). No podem endorfinar el nostre instint més pervers: l'educatiu.

Hem tingut l'oportunitat de veure al nostre entorn (no hem refeixo al personal, sinó a l'ocasional) de veure patrons social i comportaments tipus que ens resulten, francament, preocupants. Que carai els passa a alguns/es pares i mares??? Em referixo a actituds preocupants: que els fills/es són la vostra responsabilitat i, en gran part, producte del que sou vosaltres mateixos/es. Les vacances no són motiu de deixar que les ànimes dels vostres infants creixin de forma salvatge.

Bé de ben cert, que no ho teniu fàcil, diguem-ne que l'èquip base (és a dir, el vostres propis principis i actituds davant el món) tenen prou feina amb seguir existint i que la nostra societat és mancada de valors que no siguin els que les marques i productes fabriquen (jo mateix sóc un fan d'algúna marca informàtica, però diguem-ne que n'és el continent no el contingut en si ni el fet de posseïr) el fet és que malgrat tot, els nostres fills i filles són ben bé alló que hem creat: manipuladors/es, egoïstes, mancats d'infància en essència.

I a només uns quants només milers de quilòmetres el món s'esfrondra a causa dels mateixos valors que manipulen als vostres fills. Pareu i reflexioneu: no podeu continuar vivint en la bonbolla del vostre Ipod, del maleït monovolum. Hi ha un món, milions que reclamen el seu lloc. I necessiten dels mateixos recursos que malgasteu. El consumisme n'es només el síntoma. Darrere dels vostres valors buits hi ha quelcom més pervers: no som únics ni tan especial. Mentre deixem que el nostre rumb sigui en mans de dèspotes i mediocres sense crèdit, la bellesa del que som mort a cada instant per insolació i manca d'aigua.

És per això, que avisem: un dia no gaire llunyà potser aquests dos que somniem itaques aniràn allà on la vida si que té el valor de la pròpia existència i el temps és un recurs preciós que cal gaudir i preservar. La lluita de l'home i la dona per sobreviure, i de fer-ho des de una nova perspectiva, i allunyar-nos d'una societat que rebutja la mateixa essència de l`home i que lentament destrueix la humanitat que us queda endins. Cal només una espurna que ens brindi l'oportunitat: ja ho sé, però és una crida ferotge que surt de les mateixes entranyes. Cal només ser una mica més valent. Mentrestant, seguirem fent allò que ens agrada: fer somniar als vostres fills/es que el món és a les seves mans i d'ells/es en depèn la seva forma, i recuperant a les persones que la justícia (tant injusta) llença al forat negre de l'aïllament perquè no sap donar una altra resposta.

A voltes hem preocupa tenir la sensació que en són uns pocs la reserva d'humanitat que ens queda.

Petita caboria

2007-08-13T09:23:00.000+02:00

Els colors de la illa il·luminen els petits ulls àvids de nous horitzons, tossuda com ets els trobaràs, petita cabòria. Il·lumines els nostres somriures a cada mot nou, experimentant les sensacions que descobreixes a cada pas. Encara no entens del que et parlo, però tant se val, el teu món és ara de barcos, aigua, tutus, lleons, peixitos, pupes, tigres i bambis. I així ha de ser.

Petita caboria que ens fas anar de corcoll, has pres els cors nostres amb el teu riure escandalós. Has convertit l'estada a l'illa en un descobriment constant, sempre observadora, demostres gran intelligencia i comencen a despuntar els trets personals que et distingeixen dels demés. Atenta i amable, sempre reparteixes a parts iguals allò que tens a l'abast entre els teus. La teva generositat sembla no tenir límits, quan altres requereixen dels teus béns sempre els ofereixes amb un dolç somriure. Gaudeixes sense mesura de la presència dels teus i et veus feliç reunint-nos amb qualsevol excusa: un dia a la platja, un dinar improvitsat, un diumenge a la piscina dels avis,... i ens fas feliços a tots/es quan reuneixes amics i familia al teu voltant. no ets extranya a ningú, ni esquerpa, reparteixes el teu somriure per tot. Tossuda, ja t'ho havia dit oi?, i obstinada et fixes objectius que no abandones, aprens a aprofitar els recursos disponibles del teu entorn per aconseguir allò que vols.

Realment has convertit l'estada a l'illa blanca en una experiència inolvidable, no ha passat ni un dia i ja trobem a faltar.

El ti i la tieta.

Atencio.

2007-07-22T16:35:00.000+02:00

El mèrit és el mèrit... Mireu-vos el blog de la mar: sincerament, bonnissím churri!!!!!

La Real Familia

2007-07-22T13:38:00.000+02:00

Cabòries!!!! Tinc por, nogenysmenys. És per aquest motiu que expressaré lliurement la perspectiva pròpia del segrest policial de la revista "El Jueves".

Segurament els membres de la familia del monarca tenen un Quoeficient de Intel·ligència privilegiat i tenim gran sort de poder mantenir-los. Segurament treballen molt i dur per guanyar-se el seu estatus social i el sou que els proporciona la despreciable massa del poble mesetari. Estic gairebé segur que haig d'estar eternament agraït als seus membres per procrear lliurement espandint la seva genètica en benefici de tots/es nosaltres. Gairebé podria assegurar que ens hauriem de sentir afortunats per gaudir d'una monarquia que vetlla per la estabilitat i el progrès de la àrida terra castellana.

Segurament Espanya és un país plenament desenvolupat amb uns nivells culturals i econòmics només comparables als païssos més desenvolupats i socialdemòcrates. Molt probablement els jutges, polítics, editors de diaris i premsa, molts càrrecs policials i de l'exèrcit que mantenim desprecïen frontalment el passat sinistre i gris de la pell de brau. Estic pràcticament segur que la sexualitat de certs personatges públics és perfectament "higiènica" i honorable (evidentment heterosexual i catòlica). Deu ser veritat que els sectors polítics en un país democràtic vetllen per la llibertat, la justícia i la democràcia, com a fites últimes dels interessos del poble.

Problablement si en aquest país, gobernat per un partit d'esquerres, succeís un atentat al benestar cultural i educatiu, econòmic i social del poble. els militants i càrrecs no dubtarien ni un segon en sortir en defensa dels públics drets que la tant estimada constitució regala a la massa hispànica. Molt problament, el sector més conservador no té cap mena de vinculació amb moviments socials antidemocràtics com el cas d'organitzacions feixistes que organitzen esbatussades "populars".

Molt segurament m'equivocaria si pensés que els meus drets essencials són sistemàticament violats per les pròpies institucions que patrocinem amb els nostres impostos. Cauria potser en un greu error si em cregués per un moment que el marc legal que ens protegeix i els drets que se'ns garatitzen són assolits amb plena normalitat per la maquinària estatal que ens protegeix i ens il·lumina. Que tots/es les ciutadanes que tenen l'afortunada vinentesa de conviure al nord del Magreb, entre Àfrica i Europa, antiga potencia mundial mirall i exemple dels païssos més econòmicament desenvolupats, socialment justos i culturalment lliures, comparteixen la joïa i participen de la democràcia cada cop més activament, és una realitat que la qual ningú hauria de dubtar mai.

Gràcies a tots/es els/les que fan possible oque em senti ufanós de pertanyer, gairebé voluntàriament, d'aquest país on sobren il·lusions i projectes, alegria i cultura.

Anagrama.

2007-06-26T09:11:00.000+02:00

Potser és veritat que neguem possibilitats que la realitat no ens brinda. Fet i fet, no és allò que desitgem sinó el que fem l'única resposta. L'estiu arriba deixant enrere fites assolides i cims en l'horitzó, l'opció estimada no fou meva. Cadascú ha trobat el camí i el lloc on s'endinsen arrels que ens fan créixer.

Creixem, però els desitgos a voltes són contraproduents. Com estels, hi han desitgos i fites que més val que romanguin on són, per tal que no perdin la lluentor que la llum otorga. Hi ha desitgos que com estels, quan són prop nostre perden la lluentor per discernir amb la proximitat que la pedra erma és estèril i contraproduent. És per això que l'afany de la lluentor és millor que resti en la distància i romangui lluent als nostres ulls.

El No-res no existeix, l'univers és ple, com els nostres pensaments.

Post-Scriptum: No hi ha més lloc que el tracem, no hi ha més lloc que el què volem. L'única batalla la vam perdre en el primer comiat. (C. Freixas).

tic, tac....

2007-06-06T19:51:00.000+02:00

Properament novetats al blog...

Arcadies i final de curs

2007-05-23T15:03:00.000+02:00

Construïnt l'Arcàdia, contrada mitològica primogènita bressol d'homes i dones on conviuen passats, presents i futurs; on es troben Nietzche i Sòcrates a la manera de L'escola d'Atenes (fresc vatíca que condensa l'essència del coneixement humà fins el Renaixement Humanitza't), m'he retrobat a mi mateix enmig de l'atzabada de l'atzar i l'embat de la vida.

El jove, l'irreverent, somniatruites, agitador i maldrestre, sempre cercant nous camins vers la meva pètita pàtria imaginària, com deia en Sílvio Rodriguez: He de partir-me en dos. El cul inquiet que buida les entranyes en les ratlles cibernètiques que cerquen l'olor de la rosada a la pantalla plana, és a punt d'encetar un vell viatge, cap a nous indrets. I això que l'advertència ja ho deia ben clar: "No obrir la capsa sota cap concepte". L'home es transgressor per natura i per aquest motiu, una extranya motivació empenyà els dits meus vers el pany verge encara. Apropant-hi el nas, el meu caos i la dinamita innata esclatà en llamps i trons que ara, un cop tancada la caixa, s'han convertit finalment en llum. Llegiu-hi el què volgueu. Més gran, una mica més savi.

Un cop airejada la terra i ara que el curs és a punt d'acabar, nous companys que m'han acompanyat: l'Esther (excel·lència de gran instint i major inteligència, ànims noia!), l'Àngels (que no et cremi mai l'estel rogent de la lluita!!! Gran Sol Escola JA!!!), Fernando (simpatía, amabilitat i saber fer a parts iguals), na Laura (sofrida doncella plena de joventut!), i l'inefable "gaudidor de camins" ara convalescent: en Pep (company i guia de fugaços viatges al món Platònic i Etèri, a vegades semblem un parell de Hòbitts!!!), Juanma (colpidor devorador de crussanets i crema i xocolata, quins berenars que ens hem fotut, company. No perdis les bones costums!!!), Jose Luís (devodador de Bífidus), L'Anna i en Xavi (cràcks, que sou uns Cràcks, les opos són vostres nois!!!) i com Melcior (o més ben dit: L'Astarot) pou de sabiduria amb humil mirada i gran presència: en Francesc. Manu, conserge per definició, de gegants proporcions i més gran cor. Graciès companys/es per acollir-me i fer-me sentir a casa meva, a casa vostra!!! Finalment agraïr la oportunitat que, sense voler i malahuradament, m'has donat: maleïda natura. Gisela: els i les alumnes volen guerra (diuen que sóc massa tou!) només espero que quan tornis no trobis el teu jardí massa descuidat. Espero haver-te servit bé. Torna aviat.

Als amics i amigues amb les que hem compartit hores i multiplicacions: les meves nenes de jove esperit i blancs cabells. M'heu fet passar grans estones. Gràcies per la ciència de la "vidología" que generosament m'heu entregat. No tingueu cap dubte: vosaltres m'heu ensenyat molt més que jo a vosaltres. Ens veiem a la festa de fí de curs: Guapes.

Als companys de patiment lingüístic: m'heu desvirgat com a mestre, nogenysmenys!! Properament seguieu el vostre propi camí, cadascú amb les seves vides però amb inesborrables estones compartides. Espero haver-vos servit com cal. M'heu sofert amb estoíca atenció. Ben segur us en ensortireu, perquè sou valents i decidits:

"seràs home sobre home, seràs astre rutilant.... perquè en tens la voluntat"

Estic molt conentu d'aver-ves-ho-hu-els conegudo.

A mis queridissimas personas de Castellano Inicial: La sociedad es tan vuestra como de los demás. Por la libertad, el respeto, la vida digna, y la conquista de nuevos espacios de construcción social. Que nadie nunca jamás considere las personas por su origen. Para distingir a la gente no hay que mirar su color de piel, su religión ni origen sinó el uniforme que visten sus palabras!!! Entrañables, grandes y valientes exploradores del mundo, os admiro por ello y otras cosas que ya sabeís. We want fredoom!! Nos vemos en las calles.

Gràcies a tots/es per tot plegat i per fer de la vostra escola la meva casa. Per el recolzament diari, per celebrar les meves conquestes personals com a pròpies (carnet de conduïr, entre d'altres), per la paciència demostrada. Tonelades de somriues i petons. No fos cas que les circusmstàncies ens portès lluny en la distància, a prop en la memòria.

Àlex.

PD: Senyor Fernández Diaz i cràpules del seu partit i del món en general, compte: les persones som un riu de vida, si poseu més preses i paranys, vessarà i us ofegareu.

Al Sr. Garcia Albiol.

2007-05-09T12:35:00.000+02:00

No tinc paraules per descriure la repugnància que em mereix la seva campanya electoral, cada cop que ho intento hem poso a vomitar. Feina em costa reprimir els meus instints. Acabo de veure el seu video: una porqueria malintencionada coaccionant la ignorància en favor dels seus interessos electorals.

L'immigrant és voste, i una mala persona: barrejar la inseguretat amb la immigració i la religió.... és caure molt baix i demostra una franca manca d'arguments (ha acabat la ESO?). En què dimonis pensa quan afirma que vol una ciutat més neta.... de la immigració dels 60's??? segur que no. Està clar que l'esquerra li ho ha posat fàcil, la ineptitud permet que l'ignorància (que sempre és molt valenta) sembli dinamisme....

Potser haurem de començar a actuar per compte propi...(més val que la resta de partits es posi les piles, Sra. Arqué, Sr. Sagués i companyia, o la situació s'escaparà de les vostres mans). L'odi i la indignació contra l'abús desperta en mi la més gran de les injustícies. La vida sempre ens torna allò que sembrem, qui odi sembra, odi recull, excel·lències.
Sr. García... quina és la màquina del temps que l'ha portat de les catacumbes històriques? Va patir algún abús sexual? Quina és la raó de la seva ignorància i manca de cultura? Quins interessos econòmics l'han dut a follar-se la Declaració Universal dels Drets Humans, i la seva estimada Constitució Espanyola (amb la que estic segur que es masturba habitualment?)

Per les persones, per la cultura, contra la ignorància.

Sang i plaer

2007-05-07T20:51:00.000+02:00

"ES PRECÍS TENIR EL CAOS ENDINS PER PODER DONAR A LLUM UNA ESTRELLA DANSAIRE"

... "Li interessa que els seus pensaments estiguen fets de sang, de plaer i de turment, però aixó significat que han deixat de ser sang, plaer i turment sense més per convertir-se en llum"....

La potència segons Nietzche, de Maite Larrauri. Filosofia per a profans.

Viure és doncs la vivència de l'esdevenir continuu, fruïnt dels tots els moments, assaborint processos i canvis, sumergint-nos de ple en la mateixa essència de la vida: el canvi. Tots els moments són oportunitats per, servint-los de l'analogia del jardi, cultivar-nos nosaltres mateixos, convertint-nos en un jardi de natura "dominada" i potenciant-nos en tots els àmbits i sentits. És a dir "educant" la nostra èssencia holística com a èssers humans.

Gràcies Pep. Fem un altre terrasseta?

2007-05-02T22:30:00.000+02:00

Estimada frijolita,

Ja ha arribat la primavera, i tot és ple de mosques per arreu. Ara la pluja rega els testos de les teves amigues: la Lola i la la resta de companyes t'envien records. Res ha estat el mateix des de que vas decidir anar-t'en, si n'han arribat de noves (fins i tot una viu ara en el teu test) però cap tenia la teva gràcia. Recordo encara quan et mirava des del sofà estant mentre esperàves pacient alguna mosca desprevinguda que es deixés entabanar per l'olor que jo no sóc capaç de sentir. Ningú cpm tu tenia la gràcia per tancar als petits intrussos voladors que s'acostàven a les teves fulles. Ha arribat la primavera i et trobem a faltar. Una dosi d'adon allà on siguis petita.

Àlex

C'est la Bolivie...

2007-04-24T11:56:00.000+02:00

Els nostres amics de França Natacha i Hugo ja son al Perú, desprès passaran 72 dies voltant per Bolivia. Desprès de fer nit al Camp Base 1 de Barcelona, "Can Cardona" Van marxar el diumenge cap a Colòmbia. Que cabrons!!! Quina enveja ens feu nois! Aquests dos, desprès de la immersió dins la cultura "indígena" Catalana, i deprès d'una gloriosa ampolla de Madoine (Savoia) Quins vins tenen en aquelles terres.... van marxar embarcant (amb la ressacca lògica) dient: Catalogne c'est non Espagne! Desprès de la putada d'Air Madrid (Espanya és així) per fí heu pogut marxar... i us mereixeu el viatge que no oblidareu mai.

Mathias: no pateixis (sufras), els vam tractar com es mereixen! A veure si aviat ens escapem i passem uns dies amb vosaltres, amics!!! Pel que sabem ha Colòmbia s'ha "volatilitzat" la motchila de l'Hug, però sembla que tot està CONTROLAT. Hauries d'haver anat a votar, company, tot i que si guanya Sarcozy ja sabeu que la terra catalana us acollirà gustosos (i ha diferència de l'estat francés en temps de la república no us tancarem en camps de refugiats a la platja).

Bon viatge companys, seguirem les vostres aventures a: http://runamasi.wordpress.com

Estimat

2007-04-14T16:03:00.000+02:00

Estimat paski, sogre del meu cor... ja tens les desitjades fotos a la pàgina de la teva filla. T'estimem.

PS: TU TAMBÉ POTS FER-TE EL TEU PROPI BLOG. Una abraçada.

Beti izango dugu Isaba.... Kaixo!!!

2007-04-11T12:26:00.000+02:00

Sempre ens quedarà Isaba. Properament... el relat del viatge i més fotos i consells al blog de la Mar!

Per tu.

2007-03-29T15:41:00.000+02:00

NI UNA COMA, Feliu Ventura

Guardaves a les mans
El record de nits enceses
On la calma
Precedia tots els besos

De tot el que et vaig dir
No canvie ni una coma
Per salvar-me
Dels teus llavis que em sostenen

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

mussites el meu nom
i em bateges amb dreceres
de saliva
sobre els meus camins perplexos.

Em costa respirar
Quan les teues mans perverses
M’acaronen
Mentre jo et robe la roba

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

M’acoste contra tu
I et passege de memòria
i em bressole
en els teus pits delerosos

La teua tèbia pell
Es contrau entre els espasmes
De la sàvia
Humitat del teu cos hàbil

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

De sobte és un pes mort
Aquest braç que recoloque
-com d’estranquis-
sota el teu cabell indòmit

i pense per a mi
que potser em precipite
d’egoisme
mentre –a fora- el món s’esfondra

PS: Avui estic especialment musical.

CREDO, es questio de principis, o d'ofici?

2007-03-29T15:25:00.000+02:00

El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.

Que no s'apague la llum
que no vacil·le mai més
construïm un país de llums enceses.

Que no càpia més llum
i que peten els ploms
il·luminant la nit amb l'esperança.

Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.

No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.

És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.

Vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia siga realitat.

F. Ventura

Actualitzo, nogenysmenys.

2007-03-14T19:36:00.000+01:00

Ja va....

D'acord, estic massa ocupat. Les classes, les avaluaciins, el postgrau, les pràctiques de conduïr. Per cert, el proper dilluns pujo a examen DE PRÀCTIQUES. Recordeu l'escola en la qual vaig entrar per una setmana? doncs encara hi sóc.

Hem tracten molt bé i la veritat és que no podria estar millor. Recomano el disc de la setmana: Apocalítica. (Carai amb les noves generacions!!!).

Estimats/des alumnes que no esteu estudiant per l'exàmen de la setmana que bé: Avui no criticaré al Monti així que deixeu de xafardejar al meu blog i aneu a estudiar. Us la torno estimats/des CFGS. Us prometo que aquesta setmana faré el blog i penjarem els escrits.

Papallona

2007-02-26T20:24:00.001+01:00

Una alumna m'ha dit avui: "Cuando el hambre llama a la puerta, el amor se va por la ventana". Allò important a vegades no és el que diuen les paraules, sinó que el qui les diu les carrega a vegades de significat. Té 68 anys i parlàven de la guerra civil espanyola. (sobre l'obra 13 rosas, un gran llibre i millor obra, espero).

Altre cop aqui, nogenysmenys.

2007-02-26T20:23:00.000+01:00

El silenci que es trenca. Bé companys/es s’ha trencat el silenci que s’havia instal·lat, de forma temporal, al blog. El motiu, ja conegut per alguns/es i sospitat per altres (perspicacia, amics/gues meus/ves), és el ja conegut canvi de feina. El silenci tampoc ha estat circunstancial, sinó prudencial: he esperat a poder aportar una certa continuïtat a la meva situació. En definitiva: saber d’on vinc i on vull anar.

En fí: sóc un home afortunat, de viure la vida que ara arriba, de viure conforme el que penso. Fer allò que t’agrada, realitzar-te tots els moments del dia. Potser sóc conformista, vull dir que potser alguns dirien que em conformo amb poc. Jo no ho crec.

Una companya maravillosa, fer petites revolucions diàries (si, ja ho sabeu, la raó de tot plegat Guevarista.), compartir moments preciosos amb els/les alumnes amb qui redescobreixes el món que et pensàves conèixer, lluitar per allò en el que creus i tenir la tranquilitat necessària per gaudir de tot plegat. El meu silenci no és casual, sinó fruït d’un ansiat moment de glòria. Amb els meus.

La veritat, us aviso, que m’he tornat POSITIVISTA: No espereu glops de ràbia, ni rencor a les paraules. No hi és al meu cor i prou. Cada dia que passa sento que he fet el que havia de fer i en el moment precís. I si no el temps dirà:

“Ese justiciero que pone a cada qual en su sitio, el tiempo” que diría l’amic Garcia, José Maria.

I pel demés, nafentu!!

PD: "La vida és un riu per navegar"

Gravitacions

2007-02-19T18:33:00.000+01:00

Bé, ara ja ho sabeu gairebé tots i totes.

He decidit deixat "l'estabilitat" de la feina al Departament, cadascú té els seus motius, els meus són aixó: meus (i del cabrón del potato, que Déu, Mahoma o Buda ens ofereixi un retrobament, ja sabeu que diuen dels garrins...). Així, que, amb tot el disgust del meu cor per haver deixat "tirats" a grans amics i altres "companys/es".

M'he decidit a viure la vida que cercava: Sóc, oficialment, mestre interí (per una setmana, de moment) d'una escola d'adults. La felicitat no és més que la seva recerca, defensa Punset. Doncs jo hi estic una mica més aprop: el dia a dia amb els/les alumnes, els nous companys mestres, el suport rebut dels antincs companys... Gràcies a tots/es: a uns per la despedida, a d'altres per l'acolliment. Ara més que mai, m'estimo la professió que vaig triar. Ja sabeu perqué (com deia l'Ernesto Guevara: hay que estudiar, i estudiar fuerte!!!)

El fet de fer substitucions em permetrà conèixer diferents escoles i nivells, aules diferents, noves dinàmiques tot un món per descobrir i aprendre, per crèixer conjuntament amb qui comparteix el camp de batalla a la ignoràcia i la marginalitat: l'aula.

I passa el temps.

2007-02-01T08:20:00.000+01:00

Mare, com passa el temps. T'en vas a dormir amb una noia maravellosa i quan t'en adones han passat ja set anys!!!! Gràcies per aguantar-me (sé que no és fàcil!!!!) Amunt els cors! Ves on ens portarà la quàntica del destí!

Si la vida me mira, yo bailo una rumba.

"D'un temps que mai ha deixat de ser vostre, d'un país que ja no ha estat mai nostre".

2007-01-30T17:26:00.001+01:00

Descansi en pau la llibertat, substituïda per interessos mediocres. La democracia, que en el país nostre és filla de l'oblit i la mentida, s'allibera de la seva natura a raó de l'eficiència. Consens i democràcia que prohibeixen per seguretat, motors dels pactes socials, de la vergonya, de la por i la impotència.

Pressió i malipulació, per a crear crispació entre germans. Velles mentides que ara sonen noves, odi, ressentiment, anorreada la RES PÚBLICA. Ignorància i rèncor, desesperança. Maleïda consciència. Maleïts els vells fantasmes del racisme, prova de la por, que viuen a les paraules dels resignats contribuents. La necessitat la cerca, principis i valors que, malgrat tot, remanen dormiscant encara entre les llargues hores d'espera. De la llum nova. Testimonis latents que impulsen els pensaments. Aprendre, caminar preguntant-se.

Apa, germà, talla el pastis gran! que les rates no volen sortir del forat. Ens engreixem de les nostres pròpies mentides i desprès farem que les rates ens necessitin per protegir-les del dolent gat. (En realitat, no hi han gats. Tots som rates.)

Malversadors d'anhels, prevaricadors de llibertats, lladres dels pobles, a la guait!!!! L'abstenció ve per vosaltres... (uiiiiii, el llooop!) encara caldrà un estat d'exepció, ves per on! no sigui pas (i nogensmenys) que les rates soles no es poden gestionar per si mateixes. I si un dia en saben... tancarem les escoles i farem presons.

- I programes de televisió (Diu un espontani exaltat)
- Bona observació, senyor Director General, així podrem mantenir la ràtio d'audiència i la nostra bona imatge restarà verge. - - Doncs canviarem les escoles per programes de televisió.

Atentament,

Senyor porc de la granja,
Honorabilissim Diputat de l'Ajuntafems del Partit scorxista.
Membre de l'odre sectari
Soci del Club de Petanca de l'associació veïnal.

A 32 de gener de 2007.

(s'adjunta foto de la sala de fems)

Descansi en pau

2007-01-30T17:26:00.000+01:00

Cada dia

2007-01-29T18:02:00.000+01:00

Cada dia, tots els dies, cadascun dels nostres dies, intensos, fugaços, vanals, especials o aborrits, solitaris o compartits, son una possibilitat nova on hi ha petits tresors que trobar. Mireu si no, que hi ha als passos cebra de la meva ciutat en ple mes de gener.

Tan sols cal estar alerta: sempre despert, i les ocasions ja venen soles. Petits racons de ciutat deixada per desidia de maldestres i pòtuls.

Producció en massa

2007-01-03T14:12:00.000+01:00

Mentre segueix el seu curs el món, quelcom atura el pensament llunyà. Motivadament omplo els buits del meu íntim espai per sentir-me més ample i el desig que m’acompanya xiuxiueja l’acord menor que el contrafort sosté. Que parlo de mi i de tu quan ningú resta per capgirar els racons de l’habitació, mentre el pensament s’omple de sons inexistents, encara.

És allò que no s’arriba mai a escriure, el què ens fa mediocres enmig d’hostils aparadors farcits de llums de Nadal que encenen i apaguen constants voluntats de natura dubtosa. Allò que es fa és allò que resta, el que ens defineix. La producció no és sinó la voluntat de perpetuació de nosaltres mateixos: si res no fem, res no som. En canvi, a aquestes alçades potser hi ha algú que redescobreix la felicitat en les paraules meves, segurament s’equivoca.

En un entorn comú on imperen la producció per si mateixa i d’instantaneïtat de les nostres necessitats facilita un excés de producció, els productes perden el sentit quan perden el context i no sorgeixen de la mateixa necessitat d’ésser produïts, sinó tan sols de la necessitat d’existir del qui produeix. L’excés de productes és només la contaminació del pensament i la cultura, especialment dirigida per gestors de la ignorància. Enmig la cridòria de paraules histèriques és difícil trobar aquelles que senten la necessitat de comunicar allò que encara no s’ha materialitzat.

AVENTURA A LONDON: La ciutat dels twenty pounds...

2006-12-11T19:51:00.000+01:00

EL MERCAT DE CAMDEN. Si existeix a Londres el paradís dels mercadilleros és sens dubte el mercat de Camden, on la Viole i jo vam gaudir durant unes quantes hores... El dia acaba a Notting Hill on prenem el tè (per fer de guiris autèntics) i ja a l'hotel ens cruspim una pizza, je, je...

2006-12-11T19:45:00.000+01:00

EGIPTE I GRÈCIA (The British Museum)

MUAAAAAAAACS!!! Violeta, De Sousa et moi!

2006-12-11T19:35:00.000+01:00

Després de passejar per Portobello (mercat situat al barri de Notting Hill) i on se situava la nostra petita "covacha" vam anar cap al British Museum (ESPECTACULAR!!!). La nit acaba al barri del Soho amb molt bon ambient i un agradable sopar a China Town.

THE LONDON BRIDGE

2006-12-11T19:24:00.000+01:00

Cal dir que per arribar a aquest punt vam haver de suar, bé, més aviat tremolar. Després de patejar durant tot el dia pel Hyde Park, els grans museus (on vam fer una parada al museu de la Cª, més guapo el nostre per cert, la zona comercial (amb el sorprenent Harrods), el Buckingham Palace, el parlament, l'abadia de Westminster, el Big Ben, the london eye, vam decidir agafar un bus a aquest espectacular pont, això si, QUINA RASCA!!

WELCOME TO LONDON!!!!!!

2006-12-11T19:15:00.000+01:00

Walking by Hyde Park...trobant esquirols, cignes, ànecs, corbs, tot un mostrari de fauna si tenim en compte que és al cor d'una gran i bonica ciutat com és London. El fred suportable...però el pitjor encara està per arribar

Tardor

2006-11-06T19:18:00.000+01:00

BSO: Eu espero, d’Adriana Calconhotot.

Car que espero que la tardor renovada s’acompanyi com sempre del calor, espero el moment. Cal seguir arronsant els peus sota del llit per, del llençol estant, fregar-me lentament els ulls i olorar encara la tèbia flaire d’un llit mai sol. Fora brama el vent, dins el lleu respirar d’un cos que ni estrany, ni aliè, segueix l’acompassat ritme de l’alè. Aquesta és la meva illa, on tot s’esdevé acompassat com l’alè del cos que respira.

Per l’esclexta de porta, els primers taronges del sol i una penetrant olor de cafè. El desig se m’hi envà, començo el dia lentament mentre la vida em raja. Dins la llibertat, fora la fressa de la vida surt poruga d’entre els carrers de boira i enllumenat públic.

La meva petita pàtria de cabells enredats i olor de ventre suau, et guardo la imatge a les ninetes. El cor meu somriu, i torno el cap als llençols per prendre’t un darrer glop de l’aroma de cotó tebi del teu coixí.

Cor enllà, molt més fort I valent: mal esperit que el món envolta. I saber-nos lliures en un món apamat. Si que podem. La meva pàtria és el llit on dorms, la meva Ossa les passes teves. I em sento fort i valent. Comença el dia comencent a la veritat, que construirem un món per tots i lliure. Jo i nosaltres, nosaltres i el món: el nostre llit i l'univers. Somnieu, doncs.

PD: Vale, carinyo, ara et torno l'ordinador.

Ereccions al parlament. (fabularum II)

2006-10-17T09:28:00.000+02:00

alexmar 69

Los pelegrins tots ensemps votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà ·l lum los secrets
que al confés descuberts no seran.
En lo perill no·m caureu del esment,
ans votaré hal Déu qui·ns ha ligats,
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

I plegats, celebrarem difunts suant na Pruna, i la Lluna, sigui d'on sigui.

Fàbularum ignominiosum

2006-10-17T09:24:00.000+02:00

alexmar 69

Deia la guineu:

Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert
quant és sobrat per son semblant qui·l força,
ne torna may fins ha cobrada força
per destruir aquell qui·l ha desert,
tot enaxí ·m cové lunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús;
no tornaré fins del tot haja fus
la gran pahor qui·m toll ser delitós.

Davant tan elocuent referència, tan sols vaig poder respondre:

Amor, de vós yo·n sent més que no·n sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vós sab lo qui sens vós està.
A joch de daus vos acompararé.

A en Marc, amb qui compartim fetiche de llengua morta.

Escola i educacio, no son sempre el mateix.

2006-10-07T08:05:00.001+02:00

"Algú encara pensa que els alumnes només han d'estudiar allò que faran servir. Potser no ens hem adonat que la primària i la secundària per al que realment serveixen és per educar i estimular? Ho confonem ben bé tot: les humanitats amb les lletres, i l'educació amb l'ensinistrament. Quan només ensenyem coses que es puguin aplicar, estem ensistrant. Educar és una altra cosa: és ensenyar a mirar la realitat complexa, ensenyar a interpretar-la, dominar-la, crear-la i admirar-la, tot alhora." (J.M. Terricabras).

Cremem, doncs, els currículums i les pissarres. (À. Cardona)

A Carlos Ulatre, i al seu fill, el nen de la foto, cercant espais de llum a Costa Tica.

Canço Trista de Badabronx

2006-10-05T18:36:00.000+02:00

Tot i que l'himne nacional de la ciutat, composat pel gran Manolo Escobar, perdica les excelències de ma ciutat als quatre vents, Badalona no ha estat mai aquella de "las calles i las flores". Malgat ser una de les ciutats més cares d'Espanya (ni que fos una gran Capital, plena de serveis!), mes aviat no. Els Badalonins anem escampant pel món allò del Badiu, el Micaco i les patates Cormines, aiii, recordo amb anyoraná quan a més ens sentiem cofois de vanagloriar-nos del nostre equip de bàsket, no ens queda més remei que començar a mirar-nos més el Melic. Desprès de 25 anys i escaig de "gaudir" de goberns Socialistes, no ens queda més que una ciutat sens serveis ni comunicacions. El panorama actual ofereix a les magnifiques vistges del etern Port Nou encara sense acabar, on aviat gaudirem d'una invasió de mosquits i males olors, de tenir obres a torn i a dret, de la nacional amb menys fluides d'Espanya (que algú tregui les maleïdes zones blaves, ja!), un centre peatonal que a col·laborat a dispara els preus de les vivendes i que la majoria de ciutadans no van mai (però paguem entre tots!!!!) Perquè de tot plegat??? Doncs perquè les escoles municipals pateixen la desidia dels pressupostos locals (amb excepció de les del centre que tenen unes instal·lacions envejavles!!!), els centres civics es troben en un estat lamentable (al meu barri no hi ha Biblioteca!!!!). Mentre hi ha barros de Barcelona que gaudeixen d'educadors de carrers, centres civics, biblioteques, entre d'altres, al meu barri només hi ha més misèria moral i econòmica. La miseria comparable al pes de l'alcaldesa (come-canapés), multiplicat pel pressupost dedicat a les Festes Majors!

Avui, tornant a casa pensava en Feliu Ventura: "tornar"

NAN ROIG esta en la casa

2006-10-05T16:16:00.000+02:00

Com sempre donant corda als col·leguis, ara NAN ROIG ja té video "oficial" penjat a YOU TUBE! El Protugués no hi surt gaire, però sempre està als nostres cors!!! Com deia... NAN ROIG està en la casa! Proposo, però que facin un curt amb la gran cancó POLO-DE-MENTA-CABRÓN. Que la gran poma blanca us acompanyi.

http://www.youtube.com/watch?v=4aDYGVazl-4

cliqueu l'enllac!!!!!!

Souleymane

2006-09-29T19:10:00.000+02:00

Vet-ho aquí la peixera eixerida d'en Jordi i la Núria, és l'enveja de tots els propietaris de pisos de 50 metres quadrats que no tenen espai ni per posar-hi una tortuga de Florida.
Per cert, permeteu-me recomanar-vos una gran pelicula: HOTEL RUANDA. A voltes les realitats que avui semblen llunyanes ens esclataran a la cara. Actualment, cada cop més ens presenten els ingredients necessaris per una 3ra. Gran Guerra, alimenten les masses infundant odi i por vers als nostres veïns. Veig horroritzat com neix, fruit de la ignorància i la por, entre els meus veïns un sentiment de racisme i de fals nacionalisme. Menstrestant, l'expresident Aznar alimenta el foc que encèn les mirades buides de cultura i vida, mirades que es transformen en paraules d'intolerància, d'odi, racisme, despreci vers a d'altres èssers humans. Els nostres estats son còmplices dels assinats, dels camps de concentració instal·lats a Canàries, del maltracte a altres èssers d'iguals.

Seguiu perseguint la pastanaga, que jo plego de jugar.

Bè el que deia, podeu veure la pel·licula i desprès cercant la peixera més propera i embadalir-vos amb el pas aquós del temps.

Aviso que podreu seguir la compta enrere electoralista en l'altra ego-blog: www.reixes.blogspot.com

2006-09-23T00:49:00.000+02:00

El perezoso, diuen que és lent perquè les fulles que menja el droguen...que curiós! i el mico Tití que està en perill d'extinció, tot i que no ho semblava ja que ens va rodejar un grup d'uns 15 membres. APASSIONANT

Montezuma i Illa Tortuga

2006-09-23T00:11:00.000+02:00

PURA VIDA... Vet aquí l'Àlex completament regalat!!!, sí, un gran company de viatge, amb qui durant aquesta aventureta he viscut moments inoblidables, admirant paisatges, trobant persones, explorant camins i amb qui mai no em cansaria de viatjar per allà on sigui. Ara que no em veus et dono les gràcies per la teva alegria i vitalitat i per els teus ulls curiosos de nen que vol conèixer, que vol descubrir...m'encanten!!!!!!
A baix Isla Tortuga: platges d'ensomni, peixos de mil colors, balenes fent piruetes davant els nostres ulls...Tornem a quedar impressionats davant tanta bellesa

I xino xano arribem al Pacific

2006-09-22T23:59:00.000+02:00

A dalt una petita mostra de les platges idíliques i desertes que vam trobar a la costa Pacífica
A baix el nostre amic lagartijo que va donar mostres d'estar molt socialitzat i familiaritzat amb els turistes

2006-09-22T23:45:00.000+02:00

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhh
Quines ganes de cridar......ens quedem per sempre!!!!!
La de la foto és la granota verda, tot i que per respecte als seus "ullets", la vam capturar amb infrarojos... que és maca!!!

Un petit paradis... COSTA RICA!!!!!!

2006-09-22T23:11:00.001+02:00

La vista sobre el volcà Poas és realment impressionant. Contemplant aquell llac aparentment en calma amb fumaroles i una forta olor a sofre, vam sentir que Costa Rica era un país que començava a oferir-nos els paisatges més exhuberants que havíem vist fins aleshores

2006-09-20T17:39:00.000+02:00

Sempre quedarà un racó pel nostre particular paradís, oi? Els dos homínids que teniu davant ja estan planejant la propera escapada. L'olor de llibreta nova es combina inconscientment amb la fressa de les oles de l'atlàntic caribeny. Les presses urbanes amb l'esclat de vida selvàtic. La cançoneta del bon dia, amb el 3/24 Breaking News, vosaltres ja sabeu de què us parlo.

Pensant-ho bé, haig d'agraïr a la noia de la foto tant i tants moments de felicitat tàntrica!!!!
Una abraçada a tots/es.

Retornats!!

2006-09-20T17:11:00.000+02:00

Ben retrobats, tornem a ser en aquest petit país desprès de respirar una mica de llibertat per les terres Tiques!!! Cadascú amb la seva rutina nirem construïnt nous espais de llum, que el panorama bé ho necessita. Hi ha qui entoma les magarrufes plenes de mocs i llàgrimes dels infantons/es aliens i que mica en mica seran més seus.

Aquest cop si: a finals d'Octubre hem presento a la Teorica del carnet de conduïr!!!! (i el Postgrau, les Oposicions, la música). Realment l'any nou comença al Setembre, un mes en el qual aprofito per fixar els objectius de l'any i mica, en mica, ser millor persona. En primer lloc, retrobar amics/gues que el passat curs maltractàvem amb la nostra absència (les presses per viure, és el que tenen!!!) i com diu el Pallaso Chanante: soy un pallaso renovado.

Desprès d'un cap de setmana llarg al costat dels qui més ens estimem envoltats de Cocos-Locos, piscines, i altres metzines comencen el curs nou plens d'il·lusions, esperances i nous projectes!!!! És hora de posar-se a la feña!! Ànims companys!!!

Construint espais de llum

2006-07-04T22:16:00.000+02:00

El món no s'atura per ningú, petita, i la vida ens sol cremar a les mans. Amb desfici, consumim els nostres dies com el darrer alé de guspira. Esperances d'un nou món que hem de fer per tot encara, més just, més igualitari, amb un lloc per tothom. On la realitat i la vida no es detingui per cap frontera: territorial, econòmica ni cultural. Un lloc on la nostra paraula no estigui en la boca de ningú, on la vida d'un home o dona tingui arreu el mateix valor. Un indret on cadascú trobi el seu propi on pugui fer realitat els projectes vitals. On homes i dones, agermanats del desig de viure en pau, anorreïn les fosques intencions de parar el nostre camí.

Embriagat d'esperança, la teva arribada va encendre la guspira d'una rebeldia quasi folla. Assedegat de llibertat per l'anhel de construïr nous espais vitals més humans em llenço al buit de la revolta, per la llibertat i la justícia.

Ara i sempre,
cal constrüir espais de llum.

De la COSA opositora

2006-05-23T11:42:00.000+02:00

Com sempre, segueixes sorprenent-me. Jo, que com saps sóc aquell teu desastre que t'acompanya, t'admiro no només per la teva inteligència (tot i que tossuda com ningu!)sinó per la teva capacitat de treball, la constància, la perseverància, l'energia que desprens, la teva humilitat, etc...(és cert que també tens un dels culs més macos que mai he vist, però això no li interessa a ningú, oi?). Felicitats per l'èxit personal que ha suposat presentar-te a les Oposicions i no fracassar en l'intent. Independentment del resultat, pots considerar-ho com una victòria: no només per la manca de temps i de les circumstàncies, sinó pel fet de demostrar que l'esforç diari i constant és una de les múltiples virtuts que admiro.

La teva feina no és gens fàcil. Fer crèixer el teu jardí enmig de les deixalles que ningú vol com a veí no és una de les tasques més dures al mateix temps que belles. I malgrat que a voltes tinguis la sensació que les coses no surten prou bé, jo, com a company, t'asseguro que ho estàs fent de puta mare. (no és gaire subtil, però no em negaràs que és sincer!!) Dia a dia, plantes llavors on no hi ha terra, ni sol, ni els minerals, tan sols la vaga esperança de convertir en millor la vida dels teus petits tutelats.

El més important no és guanyar o perdre, sinó continuar lluitant. I tu no abandones mai. I aquesta serà la teva recompensa (com les grans pedagòges entre les quals no hi comptaré mai amb Rosa Sensat!!), que un dia et trobaràs una persona on abans no hi havia més que el trist panorama d'un context sense projecte vital ni esperances. La satisfacció que, dia rera dia, la teva rebel·lia serà el testimoni de la teva batalla.

Felicitats! Ets una gran mestra, gran persona i millor companya.

Es quan dormo que hi veig clar

2006-05-23T11:34:00.000+02:00

alexmar 69
Foix tenia raó, "És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina". Per aquesta raó cal tornar a prendre la Betadina (vegeu Un Món Feliç, d'Orwell, si del mateix autor que "Gran Hermano", un gran llibre.) i encarar de nou "El dia de la Marmota", gran pelicula i cancó de NAN ROIG.

Com deia, no cal que dormiu, dos dels malalts mentals que hi ha avui en dia a Catalunya han unit les seves forçes i properament estrenaran un nou Blog que espero deleiti les vostres ments assadegades d'aventures, ironia i lliure pensament.

La intenció és posar de cap per avall allò que creiem "ja après". Què poden fer un mestre i un pedagog a les seves estones lliures?

És evident, res de bó:

http://reixes.blogspot.com

Carta d'amor desesperada.

2006-05-03T19:56:00.000+02:00

Benvolguda política,

De les bastardes més pures, la més bruta entre les brutes, la més vella i decadent de les putes, amiga meva: aquesta ets tu.
Tot i que l'odi carrega les paraules meves, no parlo de mi, estimada. Jo, per sort, sempre he sabut qui ets. Parlo d'aquells que per desgràcia, en un moment i altre, creuen en tu i s'enlluernats amb les teves mentides, aixequen les banderes que et mantenen en nom d'un ideal que no existeix. Tu, que sobrevius als homes i als temps, que sempre has sabut nedar i guardar la roba, que ets a maquinària que et retroalimentes i encadenes la nostra existència, no m'has mai enredat.

Evidentment, t'importen poc els escrupuls i puclre i refinada ofereixes el teu somriure als pobres mortals que et mantenen. Has estat prou llesta, bonica, i mica en mica has contaminat tots els àmbits de la nostra vida. No hi ha una agrupació de tres persones en la qual no hi siguis d'una manera o altre present.

Al llarg de la nostra història com a humans has sabut triar-te bé les companyies: des dels nostres orígens hominids, la revolució del foc i el metall, la glòria dels egipcis, la decadència dels romans, les revolucions obreres i l'esclavització democràtica d'algunes societats, són totes ells al cap i fí, les cares i caretes que amaguen la mateixa entitat, tu i jo ja sabem del qué parlem.

I per fer-ho ets rodejes dels millors: persones incapaces i ineptes que mogudes per l'afany d'un poder que mai els pertany, doncs és aquesta la teva casa, ens barallen com a peces d'escacs del teu taulell. És evident, preciosa, que els més babaus i tòtils, èssers despreciables sense cultura ni benefici es proclamen els teus caps, sempre en interés d'un o altre ideal. Ara amb uns, ara amb els altres, ofereixes els nèctars podrits del teu sexe a qui serveixi als teus interessos. A voltes, recauen sobre els infeliços la ira d'aquells que no hi veuen més enllà. I tornes a somriure, puta.

Tant se val, estem perduts, oi bonica? No hi ha àmbit, ni ideal, ni moviment en el qual no hagis diseminat els vàmpirs que de la teva sang s'alimenten. Inventes banderes que les masses proclames i els confrontes en una mena de joc estúpid i cruel. I em sento trist, no per tu: bastarda, sinó per les persones que alimenten les estructures que et mantenen. Llàstima d'aquells que mantenen les bases dels partits, dels socis numeraris de les associacions de veïns, dels seguidors dels clubs esportius, de la gent que té l'esperança de veure com et mors, ja saps de qui et parlo. Perquè són ells qui creuen en tu i les teves mentides, mentre t'enbutxaques les esperances i els diners dels ciutadans, els exprimeixes i utilitzes per desprès donar-los (ja esgotats) l'estocada final.

No t'equivoquis bonica, cada cop més som els que sabem dels teus encants, i mentre et follem per sobreviure mirem d'esguard la daga que et matarà.

Atentament,

PD: la foto no és gratuïta, són les flors del jardí d'en Paski, el meu sogre, que té el balcó més florit del barri. ;-), i que a més és un fan d'en Sabina ese que canta, que inspira les primers compassos d'aquestes ratlles.

Mes que un club.

2006-04-27T21:44:00.000+02:00

alexmar 69
BSO: Gimme the power (II versió), de Molotov i Anem passejar per la Rambla, d'en Quimi Portet.

Si senyor. Un altre dia a la vila del pingüí mentre el sol dels teletubbies ens desperta les leganyes de la ressaca futbolística. Felicitats als forofos. Mentre el café matinal hem retonava a la realitat hem venia al cap la imatge difuminada de la cara de la Terribas, de cop es transforma (gràcies per la idea Marc!!!) en el gran, GRAN Alejo Vidal Quadras.

De cop i volta, tot tenia sentit. Ho he vist clar:

- De manera imprevista es reunueixen de 3.000 a 5.000 persones a la rambla de Canaletes amb un munt de senyeres, cridant i saltant sense cap causa aparent.

A través d'una pantalla plana es veuen les imatges de la massa de gent manifestant-se de forma espontànea i de sobte torna la veu de la Mònica:

- En aquests moments connectem en directe per tal d'esbrinar què és el que ha reunit a tanta gent.

De cop i volta es senten els crits d'una massa insurgen entre els que es distingueixen els crits multitudinaris: lalalalaaaaaaa .... Un reporter amb cara de peix bullit s'hi acosta i pregunta a un espontani amb cara de gamba amb salmonel·losi els extranys motius que han provocat la manifestassió massiva que es preveu que duri tantes hores. L'espontani crida i no se'l sent amb claredat. De cop, apareix Perolines cridant: Alejo, Alejo, Alejo.

Ara ho entenc tot. Mentre la nostra identitat i el poder ser on qui som sense que el que son deixi de ser el que és (definició del president Pujol del que ell considera que és ser un bon catala, descarregueu-vos l'APM!!!) graciès a que el senyor Alejo Vidal Cuadras (dels Cuadras de can Cuadras, de cal Mosso del carrer Major) es pixava damunt la tomba dels nostres avis (fossin d'un fossin) al Parlament d'Europa (si home, la que és COM TU) i impedeix que es pugui fer servir sa nostra llengua a la Cambra, un grup d'hominids surt a brincar civicament (si senyour Clos Van Dame, on collons estàven ahir el Urbanos i amb els corresponents gossos fent batudes contra els immigrants de Ciutat Vella i el Rabal passejant-se els drets civil pel folre de la bitlletera? Perdò. Ho retiro. Ser catòlic i del Barça és molt cívic!) . Vosté a lliurat un gran servei al país, senyor Alejo, que l'ha vist crèixer, li estarem profunda i eternament agraïts, els socialistes (els que son COM TU, també és un munt de pasta que s'estalvien) com li deia, també li estan agraïts.

Cap problema, un equip de fútbol d'una ciutat (amb la majoria de jugadors foranis i amb un entrenador que sembla haver-se fumat tots els plataners del Passeig de Gràcia!!!) ha passat les semifinals. Aquest equip (ho diuen els seus socis!!!) ens representa a tots perquè és més que un club! la santa senyera que ens abandera i agermana, que ens uneix atàvicament a allò que som i l'essència del que és humà i divi, diví. (Aquesta va per tu Eugenia!). Podem estar tranquils, l'esperit de Pujol ens acompanya.

Catalunya és un país petit (molt petit!), aquesta és la sociològica explicació del fet que els catalans ens poguem posar d'acord i ens organitzem molt depressa. I aixó és el que va passar ahir:

Davant l'agressió a la nostra identitat la única resposta que tenim és demostrar la nostra voluntat reunint-nos i saltant com a micos cantem: tenim un nom el sap tothom: borregos, regos, rrrreeeeeegooooooos!

Quanta raó tenieu senyor Francesc Pujols.

mar

2006-04-25T21:39:00.000+02:00

Ai... menys mal que et tinc a tu, que m'aguantes les dèries. No t'enfadis, ets tant bonica que vull fer envejar a tothom! Segueix sent l'agulla de la meva bruixola (i no la tinc sota els pantalons malpensada!) Feliç Sant Jordi a tothom.

NAN ROIG A LA KGB

2006-04-25T20:36:00.000+02:00

alexmar 69
NAN ROIG, a la sala KGB, 27 de Maig. A més diuen que regalen el disc!!! sip.

Per si no havia quedat prou clar!

publireportatge

2006-04-25T20:30:00.000+02:00

alexmar 69
Un momento, interrumpimos la programación para hacer unos breves segundos de publi-promo reportaje!!

Apunteu-vos a l'agenda aquesta data: 26 de Maig, a la sala KGB NAN ROIG fa la seva posada de llarg. Un grup format per ex-músics de grups i ex-grups reuneixen el seu saber fer en un disc que presenten en forma de concert.

NAN ROIG (no la sèrie sinó el grup) farà la presentarà el disc PANDEMONIUM AD a la sala KGB de Barcelona. Per cert us podeu descarregar el disc (gratis!!!!) a través de la web del grup: http://nanroig.fa15dies.net.

Atents als xirurirus d'en Dassou, entre d'altres genialitats.

Guardian entre el centeno o la teoria de les cordes

2006-04-25T20:19:00.000+02:00

alexmar 69
Tanta boira m'enfosqueix però no em desorienta.

Injectats els ulls en sang batent a les venes palpitants de la luxúria del teu cos, dona'm la medicina que tu ja saps i que tant m'agrada. Ha arribat la primavera.

Guaita quina gràcia avui tinc un dia, no sé, incendiari. Aquest cop no m'alimenta pas la negligència "de aquellos de los que no hablamos" ans al contrari. Com us deia: estan dormint. Anem pel bon camí, doncs, mentre nosaltres ens mantinguem desperts. Avui (a banda de fer unes birres desprès del curro) tot ha estat més clar i diafan. Si us plau: si algú ha interprat malament, que torni a llegir entre línies.

Una de les ments més lúcides que trobo al meu voltant hem recorda que la locura és una forma d'interpretar els esdeveniments, (si amic meu, aquesta va per tu dassousa's connexxion está en la casa!). Malgrat l'abstèmia malaltissa dels retrovirus, tu mantens l'espurna del geni, xaval.

L'altre costat de les reixes em senten bé. Torno a casa, i els síntomes del transtorn bipolar es manifesten lleugeurament un cop més, ves tu quina gràcia encriptar tant significat en poques paraules.

2006-04-20T18:04:00.000+02:00

PER CERT XAVALETS I XAVALETES. Encara no us havia ensenyat la bellesa que ens ha robat el cor darrerament: la nostra nevoda, na Marta. Com veieu, digue-me si no val la pena posar-se mans a l'obra i reconstruir en món de nou. Felicitats pares.

De postres, també penjo la foto d'un altre xaval que ens va donar la murga un cap de setmana: en Gabriel, un gabatxo ben eixerit.

Àlex i Mar.

PD: Sembla ser que hi ha un boom demogràfic que fa que la majoria de persones que coneixem estigui en procés de perpetuar l'espècie, i ja sabem que vol dir això oi? A la feina, mestres.

INTERMITENCIES.

2006-04-20T17:59:00.000+02:00

alexmar 69

DISCULPEU LA INTERMITÈNCIA.

A voltes la desidia i la deixadesa fan que tot sembli més complicat. El mal latent de determinats ens autoproclamats persones fan que realment m'abandoni a la sort de la meua capritxosa voluntat. Sens raó designada, penso que allò que m'encèn és massa gros per fer-hi res. Les velles i malquiavèliques dinàmiques que fan que l'estat de les coses, i del nostre petit país, tingui l'aparènça d'un color òxid que em tenyeix l'ànima. És en aquest moment que hem fa mandra i m'abandono.

A voltes però, el mateix foc amb que ho adreçaria tot m'encèn el cor i de sobte tot és més senzill. Amics meus, polítics corruptes i desinteressats, si coneguessim la veritat, la petita veritat de les vostres misèries, nosaltres (la gran resta) seriem els primers de desvetllar el somni en que aparentment ens teniu aletargats i en patirieu les conseqüències. Suposo que sabeu que no parlo de vots, ni estadístiques impersonals, ni de dades representades amb nombres naturals.

Afortadament la realitat que ens envolta, així com el temps i l'espai, no són constants positives i invariables (oi senyor Hawkins?). La complexitat que caracterítza els nostres actes és la mateixa que experimenta una partícula atreta per el camp gravitatori de la nostra existència (en un espai i temps constant, però no universal). Afortunadament la història no és lineal ni constant i qui sap, potser un dia ens sorpren i com l'arbre tort, i fa un tomb.

Mentrestant seguirem conspirant en les nostres petites ànimes fins que una espurna ens desperti l'esperit col·lectiu i un nou temps que ens pertanyi, lluny de les misèries ja conegudes d'un destí que no ha de ser el nostre. Si ja ho sé, torno a parlar de política (i d'educació, i d'economia, i de capital, i de cultura, i de tants i tant paràmetres irreals amb que medim les nostres extraordinàries i singulars vides).

Tant se val. De totes maneres seguiré agraint els fotons que l'astre rei m'envia desde milions de quilòmetres directe a la terrasseta que m'ompla de vida. Vida.

Somni doncs que no ha estat res. A viure, i riure, i ha seguir conspirant. Mentrestant podeu deixar comentaris que sempre són d'agraïr. Apa doncs.

Amics meus el futur comença avui.

2006-01-30T22:15:00.000+01:00

alexmar 69

Si senyors meus, els poders factics comencen escalfant motors (si més no fan molt de soroll últimament).

Avui desprès d'una reunió de mestres en una cafeteria (ja sabeu de que va el rotllo: que si jo canto el bon dia així, que si els pares haurien de tenir una espècie de psicotècnic per poder tenir fills, que si l'Administració és sempre tant i tant dolenta...) ho arribat a la conclusió que el paronama educatiu comença a pintar pelut, és cert que sempre ha pintat pelut en aixó de la cosa educativa, el que passa es que ara ho constato empíricament. M'explico:

Els pares són com una mena d'ens que ens guarda els infants fora de l'horari lectiu. Alguns mestres miren els nens i les nenes a la sortida amb cara de resignació, i una espurna a la mirada que diu: "Tan debó avui no espatllin tot el que avui hem guanyat".

Es aquesta la part que hem preocupa. Sé positivament que hi ha escoles que funcionen molt bé amb els pares. Que aquests, tenen el paper que han de tenir a l'escola: actiu, participatiu, s'impliquen amb le projecte del centre (us heu adonat que no parlo en cap moment de poder econòmic, ni tracto d'emmarcar una clase social determinada), entre d'altres.

No sé on són aquestes escoles (de segur n'hi ha a centenars), el que si conec és l'escola on treballa la gent que m'estimo (de diverses i complexes maneres, i entenent sempre que parlo professionalment). Potser pel meu caràcter persistent, obsessiu i tafaner he tingut la sort de compartir experiències amb gent d'escoles molt diverses: primària, infantil, adults, i fins i tot i recentment: presons.

I avui a la cafeteria, en plena orgía dialèctica d'aquelles mestres que tot just s'inicien en la professió, les sentia parlar d'allò que els pedagògs (un dia en parlaré dels pedagogs....) anomenarien: context social, és a dir, on carai estic donant classe jo. Bé al que anavem, el que passa és que sembla que senti el mateixos arguments que sentia dir als mestres quan jo anava a escola. I hem pregunto: que passa? no sé dir-vos que passa (si no és en una llarga llista bibliogràfica que de ben segur no us interessa gens). Es que si sé és el que no passa. Els pares de la nostra generació (si amics meus, tothom es fa gran!) no presenten espectatives graire esperançadores. Avui, com cada dia, he sentit esgarrifances quan escoltava quadres parentals m´ès aviat preocupants. Hi ha una bossa d0infants que crèixen en entorns realment preocupants.

On són ara Illich, Piaget, Wallon i demés? On són mentre els infants són ara mateix patint malnutrició (en una ciutat com Barcelona), viuen aïllats del món que els envolta tancats a les parets de la televisió, que creixen sense amor, o pitjor encara: drogadicció, sida, analfabetisme funcional dels pares, ignorància (l'enemic públic dels mestres) són pinzellades de qie acaba configurant el dia a dia de molts infants del nostre entorn. Aquests ara, passen al nostre voltant ignorats, són imisibles com a ciutadans i el sistema els ignora (per la seva condició d'infants no poden votar i tenint contents als pares ja en tenim prou).

Que passarà amb ells? el temps farà que deixin de ser infants i caram de sobte els demanarem ser PERSONES? o els rebutjarem de les escoles (és clar, no s'hi adaptaran) i passaran a ser col·lectius (com odio aquesta expressió) de "dificil inserció". Seran delinqüents, o simplement pobres? doncs no ho sé. Cada cop que passo pel davant de les escoles en hora de sortida m'agrada pararme a observar aquella part que els mestres desconeixem més dels infants, nens, adolescents, adults amb els quals lliuten diàriament contruïnt petits espais de llibertat: la vida quotidiana. Hi ha tot un món més enllà de les hores lectives.

Mentrestant, anem passant reformes, pegues, ampliacions d'horari, esborranys de decrets educatius que són un insult per la professió, mentrestant, en aquest moment hi ha un infant a casa seva desitjant que se li retorni allò que amb el temps (i l'operación triumfo) se li ha pres: Ser ciutadà, tenir drets (i que es compleixin) i sobretot; SER ESCOLTATS.

Mira, ves per on, potser tenen alguna cosa a dir-nos. oi?

amunt les haches

2006-01-29T11:03:00.000+01:00

alexmar 69

Algú hem va recordar que tenia una pàgina web, i hem vaig decidir tornar a les andades. GRÀCIES NÚRIA.

Urrun

2004-09-23T20:28:00.000+02:00

Pensem un moment en el que està passant a les escoles dels nostres païssos veïnes (per allò de no mirar-nos el massa el melic): Unes no permeten l'entrada a les noies musulmanes amb el mocador al cap, d'altres són objecte i víctima d'una política que intenta mantenir la unitat d'un pais que com espanya no existeix, amb el resultat de nenes morts, d'altres, com les nostres, són objecte de manipulacions polítiques amb l'únic objectiu d'aborregar als futurs ciutadans. La situació és prou preocupant i potser caldria plantejar-se quin és el motiu que l'escola sigui el centre de tantes molèsties de diferents grups de caire polític, militar, civil...

Estarem d'acord doncs que que la escola té un paper important en la societat, diguem-ne que n'és un dels pilars més importants.

ELa majoría de mestres viuen capficats en programacions i seqüencies didàctiques que no els permeten veure més enllà dels seus nassos. A més la mitjana d'edat del cos de mestres fa dubtar molt de la seva motivació i més encara quan tenim en compte que la seva majoría van accedir a la professió en temps de dictadura.

Cal decididament un relleu que aposti fort per una escola que cre¡ un nou model social, on la llibertat i l'autonomía regnin les bases d'una convivència no necessariament democràtica. I no mireu a la dreta que encara queden més opcions a la vostra mà esquerra. Cal pensar a desenterrar en Fereer i Guardia, l'Illich i companyia que semblen restar oblidats. Entenc molt bé que Sor Rosa Sensat encara conmogui els cos del personal, però hi han altres maneres d'entendre la societat i l'educació.

Apa. companys cal seguir somniant i mirar d'avançar, és molt més que urgent. Encara vuerem com una nova reforma acaba d'apedaçant un sistema que agonitza enfront d'una societat que respira i és viva. Algún dia us parlaré de quin model d'escola estic parlant, encara que alguns ja ho saben

2004-09-21T19:43:00.000+02:00

Les meves nenes

Un dia qualquiera sin mucha imaginación.

2004-09-21T19:32:00.000+02:00

Copenhagen, que coño puede hacer uno allí, aparte de helarse de frío i aburrirse como una ostra. Lo que decididamente no acabo de entender és para que tiene que irse uno a estudiar allí. Bueno eso es lo que hace mi amigo. Apa doncs, que hi hagi sort. Por cierto, las cosas siguen igual en Bon Pollo SA, es decir, que sigo allí como cada mañana pensando en un futuro mejor, bueno, en un TRABAJO mejor. Menos mal que la compañera ya despega y eso siempre anima. Apa, compi dale duro a los peques.

Hoy he ido ha buscar curro, afortunadamente he aprovechado para observar la gente que estava a mi lado. Tos metios en un vago con un destino trisatemente precedible. De vuelta, ya en la calle, un xaval montao en bici le ha tirado un Danao por encima de una vieja que se ha puesto a chillar: ezo, ezo, ezo es lo que venís a hazer en españa? resulta que el chico en question era àrabe y se le ha volcao el yogurcito encima de la vieja para esquiva un cohe que casi lo atropella. Yo me pregunto: vieja, y que has venido a hacer TU?

Jastá akí ja arriba l'Arale

2004-09-20T18:59:00.000+02:00

Bon Pollo s.a. Fabuloso dia en el mundo del pollo troceado donde sigue mi condena de los dias laborables... dicen que es una tienda. Yo digo que es una fiesta. Una que se trae a los niños por que no tiene donde meterlos... Otra que parece que deje el cerebro en casa... y las viejas que matarian a su madre por un pollo más grande... Es que no tienen suficiente con lo de casa? si luego no tienen donde meterselo.

Por cierto, me sé de uno al que la boda empieza a sentarle mal. Paciencia xaval, que a tos no llega el nostre san benit.

Por cierto. Creo sinceramente que el país no està como para ir dejando a educadores en el para (que se lo digan a los cerebritos que programan la bazofia televisiva) así que... haber cuando encuentro un currito bueno.

Se ofrece: xaval con Magisterio acabao con ganas de que le exploten el culo con un sueldo de mierda con el que tendrá que pagar la afortunada hipoteca que alimenta a los cerdos de siempre. Aptitudes: devolver aquellas personas que la sociedad desecha a su lugar de origen.

Por cierto, mañana creo que escribiré sobre el modelo frances de laicidad en las escuelas i la irresponsabilidad del ministerio gabacho de educación.